Arxiu de l'autor: jcosta

Per Sant Joan he anat a Oix, a la Garrotxa, un indret de la Catalunya profunda, que va esdevenint, com tot al capdavall, parc temàtic paisagístic. De petita havia escoltat força històries sobre aquelles contrades feréstegues, contrabandistes, maquis, guàrdies civils … Continua llegint →

Les referències que fa en Pere a Saragatona, sobre l’ou ballador, m’han evocat l’espai del Museu Marés, un dels llocs on ara hi posen, també, un ou ballant, pel Corpus, en mig d’un sortidor guarnit amb flors i cireres. En … Continua llegint →

Fa alguns dies van concedir el Premi d’Honor a l’historiador Josep Termes. Més enllà de la relativitat de tots els premis, que ja hem comentat en altres ocasions, em sorprèn, encara que ja em sorprenc de poques coses, la manca … Continua llegint →

Baixo a prácida sombra dos castaños do noso bon país baixo aquelas frondosas carballeiras que fan doses o vivir; cabe a figueira da paterna casa que anos conta sin fin, ¡que contos pracenteiros, qué amorosas falas se din alí! ¡Risas … Continua llegint →

En Pere, en el blog Saragatona, ha parlat darrerament, en dos posts, sobre qüestions com ara el valor dels premis i la concessió de subvencions, escrits que han motivat diferents comentaris. He trobat molt interessant i il·lustrativa la transcripció d’una … Continua llegint →

He tingut darrerament algunes converses amb persones properes a mi per amistat o professió, a l’entorn del tema de la normativa i la correcció lingüística. El fet és que, com que saben que m’agrada escriure, moltes vegades se’m despengen amb … Continua llegint →

El diumenge vaig anar al teatre Nou Tantarantana, a veure ‘La senyora Klein’, de Nicholas Wright. És una obra de teatre molt interessant, amb unes interpretacions extraordinàries. Maife Gil, la senyora Klein de l’obra, és una de les meves actrius … Continua llegint →

Em sembla que en alguna altra ocasió ja he mencionat que pertanyo a una societat modesta d’història del meu barri, el Poble-sec. Es diu CERHISEC (centre de recerca històrica del Poble-sec), el nom és una mica pretensiós, de recerca en … Continua llegint →

ARA Ara que ja de tanta cosa torno… No em pregunteu, que no sabria dir-vos Per quina brida m’he sentit lligada. El cor encara vol tornar a gronxar-se Desbocat, a les barques de la fira: I dic que sí, que … Continua llegint →

LA NIT La nit no m’espanta/ que és com llana flonja; m’abraça, i em deixa/ colgat de tebior. Quan el sol apunta,/ color de taronja ella s’acomiada/ tot fent-me un petó. Joana Raspall Avui tornaré a parlar d’una veterana autora … Continua llegint →