Em sembla que en alguna altra ocasió ja he mencionat que pertanyo a una societat modesta d’història del meu barri, el Poble-sec. Es diu CERHISEC (centre de recerca històrica del Poble-sec), el nom és una mica pretensiós, de recerca en fem poca, per manca de temps, i la web està molt bé, perquè la va fer una amiga, Àngels, que en sap un munt. Això de les webs és curiós perquè la qualitat d’aquests espais no acostuma a respondre massa a la realitat, sinó a l’habilitat del o de la web master. Cada darrer dimarts de mes muntem una xerrada a la biblioteca, ara toca dimarts proper, per si algú hi té interès. Serà sobre una excursió al Montjuïc de primers del segle XX, una curiositat recollida en el llibre d’una petita associació de l’època. No cal dir que pot venir qui vulgui, és a la biblioteca del meu barri, al carrer de Blai, la biblioteca es diu Francesc Boix, el fotògraf que va declarar a Nuremberg, un noi de vida breu i apassionada, que havia nascut al carrer de Margarit, molt a prop de la biblioteca i que als setze anys ja va marxar al front per morir, molt jove encara, al París alliberat.
De fet tinc un blog dedicat al barri, Un balcó al Poble-sec, però per manca de temps no el tinc massa actualitzat i, a més, pensava que hi participaria més gent de les rodalies del Paral·lel i Montjuïc, cosa que no ha passat, i em sap greu, perquè hauria estat una forma d’anar conformant un nucli poble-sequí al volt dels blogs, cosa que sempre va bé i dona pas a iniciatives interessants.
Volia comentar també que s’ha convocat de nou el premi Lletra a webs sobre literatura catalana. L’any passat, per primera vegada, es va premiar un blog, el del Llibreter. Com veureu, si doneu una ullada als participans, hi ha inscrita La Panxa del Bou, enguany. Hi ha una votació popular, així que si us agrada aquesta o alguna altra de les inscrites, les podeu votar. També podeu inscriure la vostra, jo penso que hi ha molts blogs que tracten d’alguna manera la literatura, i que inscriure’ls és, també, una manera més de donar-los a conèixer, perquè sovint la gent tafaneja les pàgines participants.
Res més per avui, bon diumenge i, ja ho sabeu, si voleu donar un volt pel Poble-sec, al matí encara hi ha festa i paradetes a la zona peatonal i el dimarts, xerrada. Per cert, no havia indicat l’hora, és a les 7 del vespre. Podeu berenar, sopar o prendre molt bones tapes al mateix carrer de la biblioteca, ep.
[@more@]
Tens raó amb això dels web masters. Jo estic a punt de començar la nostra, de web (els francesos dirien que estan en train de començar-la) doncs això, estic al tren, però encara no he trobat seient… espero que quan comenci, les expectatives siguin les que pretenem.
Respecte als concursos de blocs, jo et votaré, of course, pots pujar-hi de peus, quin és el prremi? si guanyes ens hauràs de convidar a una paella (polomenos)
Bon diumenge, amiga!
No sé per què aquest any els de Lletra han situat els blocs sota un títol epecífic… Deuen tenir reservat un premi honorífic al conjunt?
Aquest any és difícil que donin el premi a un bloc: l’any passat ja se’l va emportar el Llibreter i fins ara sempre l’han concedit a un web nominat pel mateix jurat.
Veig que el meu vot no compta, però ja el pots sumar. Uns altres que em tenen fitxat.
Que tinguis molta sort en la votació popular.
Hola Júlia, Ja he fet els deures. T’he votat, però al mateix temps m’he adonat que ser nominada no vol dir tenir a prop l’òscar. Sort. A mi m’hauria agradat fer a Sant Martí de Provençals la tasca que tu fas al Poble Sec, però vivint a l’Eixample, i a sobre l’Esquerra, em fa mandra l’afer. Potser que em jubilin del blog… Per un programa de TV3 que segur que tu també has vist, sé qui va ser Francesc Boix i m’emociono davant de vides com aquestes que de la seva utopia han fet molt més que jo perquè jo només he fet mots còmodament assegut i altres, com Francesc Boix, han fet acció, patiment, solidaritat i coratge per posar contra les cordes a Albert Speer gràcies a les seves fotos. I el més trist, per morir abans d’hora.
Realment ets una persona apassionada pel teu barri! A Barcelona es dona sovint això que la gent es senti del seu barri, a Tarragona, en canvi, aquest sentiment no existeix. Suposo que en ser tan petita es fa vida per tota la ciutat. De totes maneres els del Serrallo són del Serrallo, i ben orgullosos que n’estan! Una companya de feina, que és mallorquina, els 7 anys que porta a barna els ha viscut al poble sec. I ara, que ha de canviar de pis, espera trobar-lo al mateix poble sec perquè li encanta!
El meu vot ja el tens! a veure si hi ha sort!!!