Arxiu mensual: novembre de 2006

   Dimarts passat, a la Biblioteca del meu barri, la xerrada de CERHISEC d’aquest mes va estar dedicada a Rossend Llurba.  Llurba va ser un lletrista de cuplets i tangos important, ara poc conegut, com tants d’altres. També va fer … Continua llegint →

Per diferents circumstàncies, la publicació d'aquest text s'ha ajornat al dilluns al vespre, per això les referències al matí del diumenge són una mica surrealistes… Fa alguns dies comentava la manca de cançó francesa o italiana que es pot escoltar, actualmente, per … Continua llegint →

Mentre es consolida el nou govern català i el mes de novembre continua sense admetre que ja hauria de fer més fred, intento fer un volt pels blogs habituals i per altres a l’atzar, en aquest matí de dissabte durant … Continua llegint →

  En un comentari al post anterior es menciona Eudald Canivell i també, de passada, la seva relació amb Rossend Arús. Com que no he continuat amb la sèrie hospitalenca que vaig iniciar fa un temps, aquesta referència m’ha fet … Continua llegint →

  En l’anterior post vaig fer una referència a la mort de Jordi Sarsanedas. Crec que es mereix més espai. Recupero un fragment de l’escrit que vaig inserir en un antic blog meu, ara tancat per falta de temps, ‘Un balcó … Continua llegint →

   He pogut enganxar unes quantes fotografies. Sabeu qui és, la noia???? Una de les manifestacions culturals més vinculades a la nostra vida personal és la música. I no em refereixo tant, en el meu cas, a la música més … Continua llegint →

Y yo me iré. Y se quedarán los pájaros cantando; y se quedará mi huerto con su verde árbol, y con su pozo blanco. Todas las tardes el cielo será azul y plácido; y tocarán, como esta tarde están tocando, … Continua llegint →

Ha passat, portant una mica de fred, com té per costum, el dia de Tots Sants. L’endemà del dia de Tots Sants, de fet, és el Dia dels Morts, dels difunts, però la festa laboral ha acabat unificant les dues … Continua llegint →

Cal dir que la fotografia té poca cosa a veure amb l’escrit. O potser sí, potser som a una glorieta civilitzada, que no sabem d’on ve ni on va i que ens amaga l’entorn proper amb una falsa sensació de … Continua llegint →