No pensava fer avui cap post però m'ensopego amb dos textos bloguers que m'esperonen a ficar-hi cullerada.
A Volar de nit és perillós, algú explica la seva recerca per diferents llibreries, intentant trobar coses tan exòtiques com les Elegies de Bierville, de Riba, qualsevol llibre de poemes de Clementina Arderiu i el Càndid de Voltaire, traduït per Llovet. Fins i tot s'ha entretingut a fer una graella de la cerca, i explica que continuarà amb la seva tasca. En els llocs grans no els tenen, s'han esgotat. Els de mida més reduïda li diuen que l'han tingut, però… Li aconsellen que vagi a la biblioteca. Sort de les biblioteques, que proliferen i mantenen algun volum d'aquests tan estranys, que de vegades busquem, en un moment de crisi existencial, quan les novetats habituals ens ensopeixen massa l'enteniment. He de dir que fins i tot llibreters dels de tota la vida darrerament m'han decebut, dient-me que algun llibre ja no hi era, quan a l'editorial en quedaven uns quants. Això també passa amb la roba, amb els mobles, això ja no ho fan, assegura el venedor o venedora que no té el producte que demanes, evidentment passat de moda. El darrer santuari del llibre en català a Barcelona, la llibreria ONA, també trobo que en aquests darrers temps no té tot el que tenia abans. Suposo que és un problema d'espai.
En un altre blog, El llegidor pecador reprodueix un text d'un expert en la matèria (anava a dir d'un gurú cultural, però crec que a casa nostra no tenim ni gurús, ja), Sam Abrams, que es plany de la manca d'espais sobre llibres que orientin als lectors. Fins aquí, bé. Però és que Abrams entén que sense aquestes directrius expertes la gent acaba per no llegir i per perdre's entre la bogeria de publicacions que ens aclaparen. Com que darrerament tothom ens diu què hem de menjar, què hem de fer a l'hora de l'oci, com hem de viure, quan hem d'anar al metge, i fins i tot que si fa calor ens posem a l'ombra i si fa fred al sol, ja no m'estranya res. Sembla que vivim en un món de criatures que cal educar, en tots els aspectes. I sembla, també, que hi ha persones que en són les responsables, en primer lloc el papa estat -central o autonòmic o municipal- i després els experts, que fan llibres d'autoajuda o que pontifiquen, des d'indrets periodístics, des de les ràdios i teles, sobre tota mena de coses.
Si Abrams llegís la recerca de la blogaire que he mencionat, s'adonaria que sovint sí que sabem què volem llegir, i que la feina no és orientar-nos entre les piles de llibres inútils o no que s'apilen a les llibreries, sinó trobar alguna cosa que no sigui d'actualitat. Precisament els programes culturals, sobre llibres, sovint incideixen tan sols en les novetats, i en determinades novetats, perquè n'hi ha que ni tan sols tenen una oportunitat televisiva de dos segons mai dels mais. Es parla poc de clàssics, a no ser que sigui un centenari d'alguna mort o naixement o publicació. Això sí, els amics es promocionen, en certa manera s'autoalimenten, els espais culturals. És com la tele, que sovint fa publicitat sobre els mateixos programes de la mateixa tele.
Parafrasejo el llegidor pecador: Per favor, que no m'estimin tant. I que no em vulguin salvar de la ignorància, ni de la malaltia, ni de res, i no és que no em faci falta, és, senzillament, que no em refio dels possibles salvadors que s'atorguen aquest dret.
[@more@]
Jo recordo un temps passat en que tenia el llibreter de capçalera, com el metge, que anaves a demanar-li consell sobre què llegir i com sabia els teus gustos pel que compraves normalment, sempre encertava… ara això ja no existeix i la veritat, ho trobo a faltar.
A mi em passa el mateix que al Deric. Ja no existeix, el llibreter de capçalera, i encara més: molts dels dependents de llibreria, s’han de refiar de l’ordinador perquè quan els preguntes per un llibre que no estigui rigurosament de moda, no en tenen ni idea (no sempre ni a tot arreu, però Déu n’hi do)…
Doncs això: que no cal que ens estimin tant ni que ens salvin. Que ens deixin equivocar-nos, que potser aquesta és una de les maneres més òptimes d’aprendre.
Un petó, Júlia.
Julia,
contundent, com sempre. Això que diu l’Arare em va passar abans d’ahir a la Casa del Libro. El llibre existia (era novetat en català, to i que existia en castellà), la dependenta em deia que no i que no sabia quan estaria i, fent una passeig pels passadissos el trobo en una pila! En fi,..Sort de les biblioteques, que tenen el que busquem i existeix l’intercanvi interbibliotecari! (a banda de l’estalvi econòmic hi ha un d’espai: a mi ja no em caben més llibres a casa!). De tota manera, jo em miro per militància, revistes especialitzades per procurar estaral dia del que s’edita i , sobretot, per quan fan articles dels “clàssics”, em documento millor. Aleshores m’adono del molt que queda per llegir i del poc temps qeu tenim! Fins i tot, ahir vaig veure, remenant a la llibreria, un totxo que es deia “Los 1.000 títulos que deberia usted leer”, o quelcom per l’estil, amb ressenya i bibografia de l’autor. Quin manera d’agobiar el personal , oi?
Júlia, ma agradat això que dius que sembla que tot déu ens hagi de dur de la maneta i dir-nos que hem de fer, com quan erem a la cua dels caganers de l’escola.
A mí això és una cosa que sempre m’arrebenta, però de fet deu ser que hia una majoria de caganers perque si no la gent ja hauriem engegat a la merda a tota aquesta colla que ens volen –i amb molts ho aconsegueixen- organitzar l’existencia.
D’això dels llibres em deixarás que també hi foti cullerada: a mí “llegir” no m’agrada.
M’agrada llegirme segons què.
Ja fa temps que vaig perdre el costum de comprar-me llibres, la majoria dels quals començava a llegir i a la mitja dotzena de pàgines el deixava. Ara, quan busco alguna cosa que m’interessa, més que res per una citació o per qualsevol altra raó, vaig a l’index de les biblioteques (tens raó amb això de sort de les bibliotesques!), i si el tenen mel porten, estigui a Vilafranca o als Hostalets de Balenyà. Amb això sé que pago poc, i que llegiré el que m’interessa. Darrerament hi redescobert allò que en diuen clàssics, però dels clàsics grecoromans, saps?
I com que per llegir, com en d’altres coses, soc més lent que un cargol, no hi ha problema per que t’allarguen el plaç si vols.
Entre això i el passeig de tant en tant pel mercat de Sant Antoni, per veure si hi ha alguna cosa en tinc ben be prou. Per això no estic gens “a la page”.
Bé, com que no et poso gaires comentaris ja em perdonaras per l’allargada d’aquest.
Ei! I segueix recordarten del Poble Sec, amb balcó o sense.
D’acord en la qüestió de la professionalitat, que, evidentment, no ha de ser diferent en una llibreria o en una botiga de roba o de mobles, a la fi no deixen de ser comerços que per múltiples raons han triat una manera de guanyar-se la vida. Aparentment penós, però cert.
De la història del llibre nou inútil i el vell útil, vist des de la meva subjectivitat, ja n’he parlat alguna vegada. Encara em resulta curiós veure com molts blocs que parlen sovint de llibres gairebé sempre n’esmenten de nous, alguns pura moda de la qual dintre d’un temps no en parlaria ni Job -si tingués un bloc-.
De suplements, revistes i altres mitjans -blocs inclosos- que parlen de llibres, ara n’hi ha més que mai. Una altra cosa és que els criteris de qui en parla s’adigui més o menys als gustos personals de l’hipotètic lector. Aquesta és la tria que cal fer.
Quant als llibres “nous” que arriben a les llibreries, les qüestions de màrqueting editorial i moltes altres causes fan que llibres com el teu no sigui fàcil de trobar a primera vista o que l’obra completa de l’H. Moret publicada fa no res no la puguis comprar més que si l’encarregues especialment per “problemes de distribució”.
De fet, jo no volia parlar de tot això, que he exposat molt per sobre, sinó sobre que la majoria dels llibres, a part de poder-los llegir a les biblioteques, és poden comprar per internet. Per exemple -no detallaré els altres casos-, Les elegies de Biervillees poden trobar a la llibreria Ducable, de Mataró per 6,60 €, en una edició del 94; també Inetllibre, de Barcelona, per 13 €, edició de 1968… Consulta feta a Iberlibro: http://www.iberlibro.com/
Tinc un amic a València, que va encarregar un llibre a una llibreria de vell de Barcelona i ho va fer per internet. Jo mateixa li vaig anar a buscar perquè ell havia de passar gairebé sobrevolant Barcelona, és a dir, que hi havia d’estar un parell d’hores i prou. Em va comentar que havia estat en diverses llibreries “noves” i que tot el que no estigués a l’ordinador, res de res. I en canvi, a la llibreria que us dic, li van aconseguir el llibre, i precisament, a través d’internet, o sigui , fent servir l’oedinador.
No sé pas com es menja, tot aixì, no sé pas… no anem pas bé!
Bé, no m’enrollo més, que ja n’hi ha prou!
Bona nit a tothom
Amiga Júlia, ja hem començat a navegar en el nostre vaixell. Benvinguda a bord!!!
Bon Nadal!!!
home long sex videos
aol webcam sex
asian tiny nudes
gratis gay webcams
gratis gay webcams
webcam sex vidio
webcam sex vidio
welcome to the jungle dlg
anime lesbians moives
anime lesbians moives
40 oz d12 mp3
40 oz d12 mp3
hardcore digimon sex
old men fucking teens galleries
Zocor
fuck teen gays
rap dvd music video
adipex from canada
adipex from canada
milf lesbian free pics
gay old men fuck
little boys fucking stories
descargar gratis mp3
hardcore clit fucking
hardcore clit fucking
digimon yole porn
free tours for anal fucking