Arxiu mensual: juny de 2005

En anotar les cançons de la meva vida me’n vaig deixar unes quantes, entre elles Tatuaje popularitzat per Conxa Piquer. Alguna cosa ha de tenir aquesta cançó, ja que ha sobreviscut als anys i de tant en tant sempre hi … Continua llegint →

Aquests dies estic llegint comentaris de tota mena sobre les eleccions gallegues, alguns fins i tot una mica ofensius sobre el tarannà d’un poble que manté en el poder Fraga. Galícia és un misteri, una terra força desconeguda per a … Continua llegint →

M’he adonat que entre les llibres triats n’esmento un parell que tenen força punts de contacte: Anna Karènina i la Regenta. El segle XIX va propiciar, amb els seus canvis socials i els seus trasbalsos polítics, la popularització de la … Continua llegint →

En un comentari al meu meme, Zizou precisa que no menciono Ferrater ni Riba, grans poetes. Ambdós són, evidentment, figures cabdals de la nostra literatura, imprescindibles. Dues vides molt diferents, denses i difícils, les quals, si disposéssim de mitjans, donarien … Continua llegint →

Ho he aconseguit! He respost al qüestionari i aquí al deixo, a la consideració i la tafaneria dels viatges impenitents i dels pelegrins i pelegrines del ciberespai, un lloc tan eteri com real, sembla. Per cert, segur que si hi … Continua llegint →

El faré, el faré, no m’hi podré resistir, tampoc… Al meu entendre tenen èxit perquè… -permeten parlar d’un mateix-una mateixa, cosa que sempre agrada i va bé -permeten ‘quedar bé’ : pots semblar intel·lectual, contracultural, agressiu, rebel, antisistema, profund… -permeten … Continua llegint →

No em puc estar de fer una breu referència a Jesús Moncada. Fa força anys, una coneguda, professora de català de secundària, que el coneixia personalment, em va passar ‘El cafè de la granota’. Després va venir ‘Camí de Sirga’ … Continua llegint →

Sovint, malauradament, darrera l’excusa de fer llegir als infants i adolescents s’hi amaguen interessos d’editorials i escriptors-es, que troben en el sector una sortida alimentícia important. Recordo quan els meus fills havien de llegir llibres ‘obligatoris’ en edat adolescent i … Continua llegint →

Tinc entès, malgrat que sóc molt poc experta en la matèria, que a Sant Cugat s’han fet una mena de jornades sobre ‘el fenòmen dels blogs’. Sembla que hi ha hagut detractors, participants il·lustres, teories i constatacions. No hi tinc … Continua llegint →

..es perd un llençol. M’ha vingut al cap aquest conegut i nostrat refrany quan he llegit, en un interessant dip de per aquí, referències a Ovidi Montllor. Els homenatges, no massa nombrosos ni aprofundits, per cert, que se li han … Continua llegint →