Arxiu de l'autor: jcosta

L’altre dia, parlant dels edificis moderns, va sorgir el tema de la neteja. La neteja domèstica ha estat durant anys i panys una feina menystinguda professionalment, encara que necessària. De fet, anar a servir era el recurs laboral més utilitzat … Continua llegint →

Llegeixo al suplement de la Vanguardia l’article –per dir-ne d’alguna manera- de Lucia Etxebarría, que comença amb aquesta afirmació Jose María Mijangos ha escrito un libro maravilloso, "Braïlle para sordos" sobre la vida de escritores como Marcial Lafuente Estefanía o … Continua llegint →

L’agost, a ciutat, a Barcelona concretament, es fa llarg i pesat, sobretot, per dos motius: la calor, enganxosa, feixuga, i el desert cultural i comercial en què es converteix el cap i casal, després d’un juliol farcit de tota mena … Continua llegint →

La lectura del darrer article publicat al blog ‘Memòria restringida’ sobre una violència quotidiana a Mèxic, que no coneixem i que no surt als diaris, i la lectura del darrer premi Herralde, m’han fet reflexionar sobre el fet evident, que … Continua llegint →

Torno de la platja, a la tarda. Algun dia me n’hi vaig a aquella hora ensopida i feixuga en què moltes persones s’abalteixen en una migdiada estival que mai no he sabut fer, per tornar a casa quan el calor … Continua llegint →

Manllevo el títol a Folch i Torras per fer un breu recull de frustracions personals que, de fet, no m’han produït cap trauma però que de vegades em venen al cap i em recorden allò del llibre d’autoajuda: ‘no digui … Continua llegint →

Faig el meu passeig matinal pels blogs habituals, un hàbit que espero que duri força anys, i m’ensopego amb un romàntic poema de la nostra sirena de mars virtuals i reals, Arare. Entre els comentaris, l’Herald de l’Eixample li transcriu … Continua llegint →

Ahir mirava la televisió i vaig veure unes cues immenses d’immigrants que volen anar als seus països a veure la família. Resulta que han de fer uns papers per tal que després els deixin tornar a entrar, quant tots ells … Continua llegint →

El diari Avui dedica una part del seu espai editorial a comentar el fet que la Generalitat Valenciana s’hagi apressat a anunciar unes substancioses indemnitzacions a les víctimes i familiars de víctimes de l’accident de metro, un intent patètic de … Continua llegint →

A l’anterior post, llegint els comentaris sobre el pas inevitable del temps, no he pogut evitar pensar de nou en aquesta rapidesa amb la qual aquest depredador s’emporta les nostres experiències del present, a partir d’un fet recent lligat a … Continua llegint →