Arxiu de l'autor: jcosta

Feia temps que tenia ganes d’apuntar-me a un club de lectura, sobretot perquè actualment l’oferta lectora és tan àmplia i diversa que costa, si no es fa de forma intencionada, compartir tertúlia sobre un llibre amb gent propera. Per possiilitats … Continua llegint →

He anat dos cops al teatre darrerament. La setmana passada vaig anar a veure el nou Mikado. Malgrat que he llegit comentaris sobre el fet –suposat pel crític- que la versió actual no té la frescor de l’anterior, a mi … Continua llegint →

Es fa difícil, avui, parlar d’alguna cosa que no sigui la manifestació d’ahir. Comprenc -i així cal que sigui- l’entusiasme de la gent jove. Les persones més grans, que ja hem viscut unes quantes manifestacions, ens podem sentir emocionades -o … Continua llegint →

Avui volia parlar d’una altra cosa, però un missatge enviat a un dels posts anteriors, m’ha fet canviar de tema. Sovint s’ha definit com a ‘la cultureta’ una mena de visió cultural catalana curta de mires, tancada en capelletes, destinada … Continua llegint →

Fa uns dies, el 10 de febrer, a La Vanguardia, Quim Monzó ironitzava sobre un fet habitual en el nostre món, dominat per les imatges. L’escriptor, que ha traduït força bé Truman Capote, parlava d’una biografia d’aquest escriptor, que ja … Continua llegint →

Fa ja força temps que resulta molt habitual la confecció d’informes per part de suposats experts que han cobrat per fer-los, s’han passat estones recollint informació -he comprovat de forma directa, en algunes ocasions, de quina manera tan poc científica … Continua llegint →

He llegit alguns –pocs- comentaris sobre la decisió d’Olga Xirinacs de publicar un llibre en castellà. L’escriptora està decebuda del tracte que rep de les editorials i del món de la cultura catalana. Possiblement té raó, es tracta d’una persona … Continua llegint →

La persona que farà la presentació del meu llibre, divendres, és Carles Duarte, gran poeta i filòleg. No el conec personalment, m’hi vaig dirigir per casualitat, li vaig enviar els meus poemes i, molt amablement, va accedir a venir. Vaig … Continua llegint →

A la ciutat, orgullosa i malalta, on visc els anys que m’han tocat de viure, dedico avui paraules retrobades, records i somnis, imatges i mirades: la pols del temps, que s’ha arrapat als mobles i als objectes de les estances … Continua llegint →

Pot semblar que faig victimisme, però un informe del Consell de l’Audiovisual dóna unes xifres impressionants respecte a la poca presència de dones en els programes, suposadament seriosos, de la televisió. En el cas de tevetrès, la nostra, no arriba … Continua llegint →