Fa ja força temps que resulta molt habitual la confecció d’informes per part de suposats experts que han cobrat per fer-los, s’han passat estones recollint informació -he comprovat de forma directa, en algunes ocasions, de quina manera tan poc científica es recollia aquesta informació- i finalment n’han fet una publicació amb la seva corresponent difusió, passant a ser experts en el tema i explotant al màxim el treball realitzat.
El més curiós del cas és que s’esmercen diners i temps en fer informes sobre coses que, per observació directa i experiència personal de molta gent, ja són evidents. Ahir vaig llegir un article sobre el fet que no hi ha diferències entre l’alumnat de l’escola pública i privada pel que fa a resultats acadèmics i que l’important és el nivell sociocultural familiar, especialment el nivell de la mare. Tot plegat fruit d’un estudi d’aquests. Si m’ho haguessin preguntat a mi, que porto més de trenta anys a l’escola pública, ja els ho hauria explicat amb més detall, això. I hi hauria afegit altres variables, com ara el barri, per exemple. Els diners per a fer informes sovint provenen de subvencions, un tema, aquest de les subvencions, que també caldria comentar en profunditat, però ho faré en una altra ocasió.
Fa poc, al meu barri, una noia jove, no sé si historiadora o antropòloga, va presentar un estudi sobre la vellesa i la pobresa. Molts vells viuen sols, hi ha més dones que homes soles i pobres, la gent gran s’estima més estar a casa sempre que pot que no pas anar a una residència, els qui han hagut de tenir cura de gent gran no volen que els seus fills tinguin les mateixes obligacions que han tingut ells, les dones eren les qui tenien cura de la gent gran, els immigrants fan la feina de tenir cura de la gent gran actualment. En fi, una rastellera d’obvietats que qualsevol que tingui coneguts i una mica de ganes d’observar el món, ja sap, amb molts més elements de judici, encara.
Sobre l’escola, que és el món que més conec, s’han fet estudis fa anys, gairebé tots destinats a demostrar allò que es volia demostrar. Normalment no s’ha utilitzat el camí, més directe, de preguntar als professionals, al menys a un bon nombre de professionals. En política, no cal parlar-ne. Jo crec que la majoria, fins i tot els estudis ben intencionats, no serveixen per a massa cosa. Per exemple, si fan un informe sobre la necessitat de zones d’esbarjo, jardins i tot això al meu barri i surt que no n’hi ha, això no vol dir pas que, una vegada fet l’estudi, ens construiran tot un seguit de places verdes, vigilades i amb espais per a tothom.
Un altre camp curiós, del nostre temps, són els consells que ens donen, a través dels mitjans de comunicació o d’altres camins oficials. Aquest estiu, als ambulatoris i farmàcies repartien un ventall que ens aconsellava que beguéssim molta aigua, que no ens poséssim al sol, que no féssim massa esforços esportius si feia calor… Quan arribem les rebaixes ens aconsellen que ens fem una llista, que no comprem compulsivament, que mirem bé el preu anterior. Quan ve Nadal, ens diuen que no mengem massa, quan fa fred, que ens abriguem. Com si tots plegats fóssim una colla d’infants immadurs i eixelebrats. El pitjor és quan algú, de bona fe, t’ho comenta, ‘ho han dit per la tele’, ‘un informe ha dit’, ‘el fulano de tal, expert en nosequè, ho ha estudiat’… Algú que no recordo, cosa que em sap greu, va dir que hi havia veritats, mentides i estadístiques. Ara, a més, hi ha veritats, mentides, estadístiques, estudis, informes…
[@more@]
M’agrada trobar-me amb persones que coincideixo en aquest món on a vegades sembles una cosa rara quan no estas amb el pensament majoritari