La persona que farà la presentació del meu llibre, divendres, és Carles Duarte, gran poeta i filòleg. No el conec personalment, m’hi vaig dirigir per casualitat, li vaig enviar els meus poemes i, molt amablement, va accedir a venir. Vaig conèixer l’obra d’aquest poeta per atzar. El cas és que vaig enviar un poema a un dels concursos que cada any fa La Vanguardia. En aquella època en triaven algun cada setmana, crec, i un poeta reconegut comentava els poemes triats. Després, t’obsequiaven amb algun volum del poeta que havia triat els teus poemes. En el meu cas, qui em va triar i comentar el poema va ser Carles Duarte, cosa que em va motivar a comprar més llibres d’ell. No cal dir que em va agradar molt el que vaig llegir, encara que són poemes molt diferents dels que faig jo mateixa. En la meva personal tria de poetes vius i en actiu, actualment, Duarte, juntament amb Margarit, és dels meus preferits.
[@more@]
La poesia actual, potser perquè ha seguit camins diversos, i també perquè la difusió és molt limitada, s’ha allunyat força del gran públic. Per això concursos com el de La Vanguardia o el que fan a Catalunya Ràdio són tan interessants, perquè obren portes als escriptors anònims. La difusió dels poetes que ja tenen una obra important, però, continua molt limitada a determinats cercles. Jo crec que actualment no hi ha cap poeta viu que sigui molt conegut, recitat, llegit. I és una llàstima. Fa anys molta gent se sabia algun petit fragment d’Espriu, de Marti i Pol, fins i tot de Foix o Brossa. Fa més anys, moltes persones eren capaces de recitar els poemes més populars de Lorca o Sagarra, per a mi un autor immens que va connectar com ningú amb la gent del carrer, cosa que li va comportar les crítiques força absurdes des sectors literaris més elitistes. Personalment, crec que el lideratge literari català, avui, resta una mica orfe, i no tan sols en el camp de la poesia. En la popularització dels poetes hi han tingut força a veure els cantants, també. Vendrell cantava Sagarra, Maragall i altres. Serrat va cantar Machado, Salvat Papasseit. Llach ha contribuït a la difusió de l’obra de Martí i Pol. Raimon va donar a conèixer Espriu. Aquestes popularitzacions s’han fet amb fortuna diferent. El gran públic, de vegades, accedeix tan sols a una petita part de l’obra del poeta, però també sent curiositat, molt sovint, per saber-ne més.
Una petita mostra de l’obra de Duarte, treta del llibre Tríptic hebreu, que aplega tres volums inspirats en textos bíblics. M’agradaria remarcar que Espriu també beu força de la Bíblia, una font inesgotable d’inspiració per a les persones de cultura –ens agradi o no- judeo-cristiana.
La nit aquieta el temps
i l’albada ens acosta
presències ignorades
i desvetlla els colors;
s’escolten sons antics,
crits d’ocells,
veus ocultes.
——
Cap obra humana no perdura,
ni ho fan els plecs de lluna al mar
o la ferida esquerpa de la roca.
La vida és una llum als ulls
i un tacte encès
que habiten
per un temps
un cos efímer;
cap vent no els extingeix:
mentre el cos es corromp
uns altres ulls
acullen aquell somni.
i l’albada ens acosta
presències ignorades
i desvetlla els colors;
s’escolten sons antics,
crits d’ocells,
veus ocultes.
——
Cap obra humana no perdura,
ni ho fan els plecs de lluna al mar
o la ferida esquerpa de la roca.
La vida és una llum als ulls
i un tacte encès
que habiten
per un temps
un cos efímer;
cap vent no els extingeix:
mentre el cos es corromp
uns altres ulls
acullen aquell somni.
Algun dia m’hauria de posar amb la poesia perquè no en llegeixo mai i sempre m’ha agradat.
Que no es coneixen els poetes, i tant que són uns desconeguts: abans es fa més publicitat d’un novel·lista que d’un poeta (de retruc, pobrets autors de teatre, que encara pateixen més que nosaltres).
Els quaderns literaris que fan crítica també fan una selecció, parlant només dels llibres que els arriben: s’ha perdut l’instint de comprar poemaris i fer-ne la resssenya (ací, malauradament, hipòcritament, m’incloc jo).
Manquen presentacions a les biblioteques o clubs de lectura (jo sóc poeta, ¿per què no em conviden a xarrar-hi? Hi aniria de gust!respostes: sóc del País valencià, massa lluny per a tots, per a mi per a desplaçar-me, passar-hi la nit; per als altres, per a saber que existim, per a atrevir-se a demanar-ho.
A la tele no es fan programes de literatura (Alexandria fulminat i De llibres molt fluix). Una hora sencera de llibres seria magnífic, i no vint segons minsos en un telenotícies: perquè fet i fet són els segons de rebuig dels esports, amb 7 o 8 minuts de mitjana.
I així un cabàs més.
Enhorabona! Que et vagi molt bé la presentació, Júlia. Ho llegeixo ara, i segurament, tampoc hi hagués pogut anar —ja em vaig haver d’excusar un cop—, però, no hagués estat de més que haguessis posat l’hora, de tan faust esdeveniment.
Ahir, ja vaig cliclar damunt l’enllaç de l’Editorial Meteora. El que un servidor no féu ahir, però, fou llegir-ne els fragments. Això, ho he fet avui. Avui, m’he tornat a sentir transportat al mercat de Sant Antoni. No em cansaré d’aplaudir-te aquest poema, Júlia. Em fa content que hagi estat tot un èxit; t’ho mereixes. Ara, acabo de connectar-me a la web de la llibreria ONA, i he pogut veure amb joia, com tenen el teu llibre en existències. Si no és avui, dilluns m’aproparé a comprar-lo.
alguna cosa he llegit, sobretot classics. No sé perquè sempre m’he decantat cap a la del XIX, ja saps el Romanticisme, Percey, Byron, Rimbaud, Verlaine, Becquer…
Aquest matí, tal i com estava previst, m’he apropat a la llibreria ONA. De moment, he hagut de marxar amb les mans buides, doncs, el teu llibre, me l’han hagut de demanar al magatzem. Dimecres, aniré a recollir la comanda. Ja veus, ja coses que demanen paciència; de ben segur, però, que haurà valgut la pena tenir-ne.