Relectures i traduccions

Feia temps que tenia ganes d’apuntar-me a un club de lectura, sobretot perquè actualment l’oferta lectora és tan àmplia i diversa que costa, si no es fa de forma intencionada, compartir tertúlia sobre un llibre amb gent propera. Per possiilitats d’horari i de dates vaig apuntar-me al grup creat a l’Editorial Meteora, a l’entorn d’una sèrie de llibres del segle XX, considerats importants per diferents motius.

El primer ha estat L’amant de Lady Chatterley. He rellegit el volum que tenia des de l’any 1979, comprat en una d’aquelles glorioses Escoles d’Estiu de Rosa Sensat, cosa que vaig anotar a dins del volum, en el qual, a més, encara es pot llegir el preu: 492 pessetes de l’època, ja amb el descompte fet. És de l’editorial Aymà, amb una traducció de Jordi Arbonès, de quan el director de la col·lecció era Joan Oliver.

La relectura de la novel·la m’ha fet adonar de molts matisos que la primera vegada em van passar per alt. En la tertúlia a l’entorn del llibre, en el club de lectura, he escoltat opinions per a tots els gustos. La societat ha canviat molt, la situació de la dona, moltíssim. Costa, sobretot, poder situar-se en el context de l’època i valorar el que podia representar a l’època aquesta novel·la i les seves reflexions, gairebé una tesi molt personal de l’autor, sobre el sexe en estat pur, les classes socials, la massificació, el valor exagerat dels diners, l’embrutiment de la persona lligat a un procés industrial inevitable i moltes coses més. Les vicisituds de les seves edicions, la banalització de la història a l’entorn de pel·lícules que freguen la pornografia barata –al costat d’altres versions més dignes-, tot plegat ha incidit, i no pas sempre de forma positiva, en els lectors i lectores d’avui.

Voldria incidir també en una aspecte que ha sorgit al debat: la traducció. Les traduccions castellanes en edició barata no semblaven massa bones. La d’Arbonès, per a mi, molt bona, resulta, segons altres opinions, desfassada, massa noucentista. He trobat una darrera entrevista a Arbonès –que va morir el 2001, a Buenos Aires- on ell explica les seves raons per fer una traducció acurada, intentant respectar els diferents nivells de llenguatge de l’època i intentant utilitzar un català ric, però popular. Actualment es fan poques bones traduccions i es tendeix –amb excepcions- a fer servir un estàndard simple, que no contribueix a enriquir el llenguatge ni el vocabulari. Jo també crec que el llenguatge literari ha de ser ambiciós sense ser carrincló, si una paraula existeix, s’ha d’utilitzar, tenint cura que, en el context, no sembli artificial, encara que –potser- ho sigui, fins i tot. Avui es publica molt i la traducció es complica, ja que de vegades, imagino, no deu sortir a compte elaborar un text contrastat, construït amb temps i paciència i pagat de forma digna.

Personalment he gaudit de l’obra, del món que reflecteix, un món decadent, entre dues guerres, i que anuncia, ja el perill d’un consum esclavitzador. El llenguatge de les escenes sexuals, tan explícites, m’ha semblat molt interessant, pel que té de directe sense ser groller, cosa molt difícil d’aconseguir en aquest tema. Les descripcions de la natura, descripcions en les quals els anglesos són, generalment molt bons, m’han semblat plenes de poesia, integrades en la vida dels personatges. Les classes socials i els seus conflictes són un tema important en l’època, i que encara interessa. Només cal veure l’èxit del recuperat llibre de Marai La dona justa, per exemple. En resum, que ha estat una experència molt positiva, aquesta relectura.

[@more@]

Tweet