Arxiu de l'autor: jcosta

Fa alguns dies es va realitzar una mena de trobada literària que ja fa tres anys que dura, em sembla, i que s’ha batejat com ‘anatomia’ (de les lletres catalanes). A la interessant revista virtual Paper de Vidre s’hi pot … Continua llegint →

He anat a veure una pel·lícula que m’ha agradat molt –i també inquietat-, Crash. Moltes persones, penso que sovint per esnobisme, critiquen el cinema dels Estats Units. Ben segur que se’n fa molt de dolent, o ple de valors dubtosos. … Continua llegint →

Aquests darrers dies he anat molt enfeinada i gairebé no he tingut temps de mirar la premsa, escoltar la ràdio i navegar per la blogosfera que ens acull. Avui, fent un repàs a notícies actuals i endarrerides, m’ensopego amb tres … Continua llegint →

En aquests dies de consum generalitzat i, gairebé, inevitable, m’ha sobtat el missatge que emet una entitat de crèdit i que m’ha sortit a la pantalleta del caixer automàtic fa poc: Per què somniar-ho, si ho pots tenir? Sembla, gairebé, … Continua llegint →

Ja fa anys que s’utilitza el grup nominal catalans universals per etiquetar personatges diversos, alguns dels quals per circumstàncies històriques o personals potser ni tan sols viuen ni treballen a Catalunya, però que són molt coneguts com a originaris de … Continua llegint →

Avui és el dia dels Innocents, commemoració d’una mítica matança d’infants. Les raons bíbliques, al cap dels anys, van transformar la realitat, com sol passar, en tragicomèdia i, tal dia com avui, es va convertir en un dia de bromes. … Continua llegint →

Avui és Nadal, i, per més que volguem evitar els tòpics, el consum, els dinars familiars, alguna cosa lligada a la nostra petita història ens fa gaudir i patir el Nadal cada any. Aquestes festes són entranyables quan som petits … Continua llegint →

A Caixa Fòrum es fa un cicle de música filmada, dedicat al tango. L’any passat el cicle es va dedicar a Brel i va estar molt bé. Enguany només hi vaig poder anar ahir, a la tercera sessió, però encara … Continua llegint →

Prohibit prohibir era un dels eslògans del maig del 68, un dels que va tenir més èxit. M?ha vingut al cap meditant sobre la croada antitabac que ens aclapara i que a mi, que mai he fumat, em fa venir … Continua llegint →

Mentre escric en aquest blog estic escoltant, en diferit, un dels programes de música francesa que emeten a Comràdio els diumenges a la nit, de dotze a una, conduït per Enric Cusí. És un programa que fa anys que dura … Continua llegint →