Un record per a Jordi Sarsanedas

En l’anterior post vaig fer una referència a la mort de Jordi Sarsanedas. Crec que es mereix més espai. Recupero un fragment de l’escrit que vaig inserir en un antic blog meu, ara tancat per falta de temps, ‘Un balcó al Poble-sec’, sobre la seva col·laboració en un certamen literari de l'Hospitalet:

Espigolant per diferents obres literàries m'he ensopegat amb alguns fragments, breus, que fan referència al Poble-sec. En el darrer llibre de relats de Jordi Sarsanedas, n'hi ha un, 'Radio Verdad', on s'evoca l'època de la Guerra Civil i on el protagonista va a visitar uns parents que té al Poble-sec, un barri malmès per les bombes. Els parents tenen un hort entranyable, a la part alta del barri, una caseta modesta d'aquestes amb eixida i emparrat, amb taula modesta i un porró al damunt.

Les narracions de Sarsanedas jo no sé si són ben bé narracions, jo en diria gairebé, en aquest cas, exercicis literaris reeixits, divertiments literaris d'alt voltatge, encara que la narració curta admet tota mena d'experimentació. Una vegada, per casualitat, vam acompanyar el senyor Sarsanedas a casa, en cotxe, perquè havia acceptat molt amablement i de forma gratuïta -cal remarcar-ho perquè tinc entès que hi ha gent que cobra, i força,  per fer de jurat a determinats premis, i que no vol ser jurat si no cobra- ésser jurat del premi de poesia Andreu Trias, de L'Hospitalet. Jo també formava part del jurat i quan vam plegar ens vam oferir a acompanyar-lo.

Jordi Sarsanedas em va semblar una d'aquestes persones immenses, que vessen humanitat i intel·ligència, molt allunyat de la fatxenderia que s'estén pel món literari i cultural. En el cotxe, quan li vam dir que érem del Poble-sec, ens va explicar que una seva àvia hi havia viscut i imagino que el fragment del llibre deu venir inspirat pels records personals. Doncs, res, un fragment més per al meu recull de textos on el nostre barri hi fa d'actor principal o, com en aquest cas, secundari.

En aquest fragment no vaig explicar una anècdota que em va mostrar encara més la gran humanitat i senzillesa de Sarsanedas. En l’apartat infantil, com fan de vegades els nens i nenes, hi havia un poema gairebé copiat d’un de Martí i Pol, crec que d’Hivern. Precisament a l’escola havíem fet un mural sobre aquest poema i jo el recordava molt bé, així que vaig fer constar que era un plagi, un plagi ingenu, és clar, però un plagi al capdavall. Jordi Sarsanedas, rient, va admetre: Doncs, ves, jo havia votat Martí i Pol. Crec que altres autors haurien silenciat el seu error, les pretensions són grans, en el sector literari.

No entraré en consideracions sobre la seva obra literària. Per la xarxa hi ha espais on s’hi poden trobar tota mena de referències i comentaris. Una altra cosa és si a les llibreries trobarem amb facilitat la seva literatura… Ahir els diaris, alguns, li van dedicar espais. La televisió, també, però poca cosa. És ben trist que la informació sobre els personatges interessants de la nostra cultura ens arribi de forma extensa, gairebé sempre, amb motiu del seu traspàs, i encara, en aquest cas, de forma molt limitada. Cada dia es fa més difícil accedir als seus comentaris, a la seva obra, a través d’aquests mitjans de masses.

Per acabar, un poema de Sarsanedas que he trobat per la xarxa, i que dedico als blogaires que comparteixen aquests moments i d’altres amb mi:

AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ

Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.

Junts hem alçat la gran ciutat de fusta

per al foc més clar d'aquest amor

on llegeixen la història.

I parlo de demà com d'un passat

tot sec, tot esmollat, tot cendres.

Amb mans de bons amics escric això,

amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes

i la ciutat que em pobla.

I manllevo el captaire i manllevo la porta.

Et deixo (això, si vols,

si et fa servei)

restes de joventut mal esmerçada

i un gust per al vent clar i el vi vermell.

Descansi en pau, Jordi Sarsanedas.