Ahir mirava la televisió i vaig veure unes cues immenses d’immigrants que volen anar als seus països a veure la família. Resulta que han de fer uns papers per tal que després els deixin tornar a entrar, quant tots ells són gent amb papers per treballar i amb anys a casa nostra. No donen número ni hores, per a aquestes cues i molts es troben que quan son al principi, s’ha acabat l’horari. La gent treballa i ha de demanar festa. En fi una situació surrealista, indigna d’un indret civilitzat, i que mostra com no tots som iguals i com es tracta a les persones de fora d’una manera com no es gosaria, actualment -perquè ja ho hem patit- a la gent d’aquí.
Trobo que és remarcable la paciència d’aquestes persones, i fins i tot que, fins ara -tant amb motiu d’aquestes cues com amb d’altres per aconseguir paperassa- no s’hagi muntant un sarau de consideració. Això, amb aquestes calors, és provocar mal rotllo. Aquestes situacions demanarien la intervenció de molta o-ena-gé que ara deu estar de vacances, encara que alguna se’n deu preocupar una mica, perquè va sortir una noia de bona fe, del país, explicant la situació. Crec que per part de tothom, mitjans de comunicació inclosos, caldria una denúncia més punyent d’aquestes situacions.
Van preguntar a un responsable. Resposta, més o menys (cito de memòria). ‘com que aixó passa a l’estiu tenim molt personal de vacances’. La resposta encara em va semblar més vergonyosa que la situació. Si al menys hagués mentit, ‘estem intentant buscar solucions, contractar més gent’, per exemple. Per a les olimpiades, el fórum i altres esdeveniments es va contractar qui calia, oi? Aquestes situacions absurdes, intolerables i que de forma senzilla es podrien solucionar amb més gent, o, senzillament, donant cites prèvies, com fan els metges, em provoquen un gran malestar i molta vergonya, encara que no en tinc la culpa i que no hi puc fer res. Com es permet, com permetem, que tractin així la gent? Persones que fa anys que no han vist la família, que han de fer una despesa important, que treballen. Ens omplim la boca amb eslògans sobre la diversitat, editem paperots sobre tota mena de bones intencions a l’entorn de l’acollida als de fora i després, aquestes cues.
Aquesta mena de coses són les que em demostren que encara som un país per acabar de civilitzar.
[@more@]
Em sembla que només podria afegir una paraula: amén.
Tens raó, però el problema no solament és racisme, sinó el de sempre, la puta pela, i com els que fan cua estan a Espanya de pas, com les verdures que van d’Espanya a Alemanya i no deixen res a França, per això a vegades els catalans francesos buiden els camions a la carretera.
Ser de pas, persona, flora o fauna, paga peatge. Aquesta és la qüestió, diner.
Jo diria que la manca de diners i recursos és una conseqüència de la falta de voluntat de solucionar una situació i d’una política d’emigració caòtica, amb canvis constants poc raonables.
Us heu fixat, per exemple, que algunes de les gestions, informacions, etc. -no em refereixo als permisos que esmentes- que han de fer els immigrants per realitzar la seva regularització necessiten l’ús d’internet? Per favor!
Algun periodista ha informat sobre el temps que tardaran a resoldre’s els expedients de regularització que ara entren a les oficines de Barcelona: un any i mig, dos? Increïble.
Algú s’ha preocupat de parlar de forma seriosa de les màfies diverses que es guanyen la vida amb la búsqueda de papers dels immigrants?
I més.
Massa sovint la nostra societat oblida que són persones i que han de ser tractades com a tals. Ells pateixen tanta calor com nosaltres i els hi emprenyen tant les cues com a nosaltres. El que passa és que com no tenen alternativa i es veuen en minoria han de passar per l’aro. Hauríem de començar a fer un pensament tots plegats, canviar el xip i entendre d’una vegada que tots som iguals independentment de l’origen.
anit treballant vaig poguer veure les cues que feien aquesta gent.Tela!pero es veu que hi habia força merde a primera hora alla perque tenien 3 cotxes de mossos.net i una borreguera tambe de mossos.net.Mes tard es va calma el tema pero hi habia una estessa de people on the floor…
No és una qüestió de racisme. Ni tampoc de recursos, que prou en saben trovar quan els interessa. És purament i senzilla un problema de voluntat. I de vergonya(o sigui, de manca de vergonya). I parlo tant dels polítics, que dicten els decrets pels quals una persona que té status de resident ha de demanar permís per tornar si se n’ha anat al seu país d’origen, com dels funcionaris de tot grau que permeten que per desídia, deixadesa, indiferència i tantsemenfotisme, centenars de persones dormin al ras esperant tenir la sort que a les tres de la tarda hagin pogut ser atesos, i no haver de tornar un altre dia.