Tinc entès, malgrat que sóc molt poc experta en la matèria, que a Sant Cugat s’han fet una mena de jornades sobre ‘el fenòmen dels blogs’. Sembla que hi ha hagut detractors, participants il·lustres, teories i constatacions.
No hi tinc massa cosa a dir, llevat que em fa por quan una cosa que gaudeix de llibertat, que ha sorgit de forma més o menys espontània i que té un cert èxit comença a ser víctima de teoritzacions. Aleshores venen els experts i les expertes, les tesis doctorals, i les intel·lectualitzacions de la cosa.
Fa poc vaig llegir una tesi o invent semblant sobre comunicació en entorns virtuals, havien recollit els sucosos comentaris que un grup de gent estudiats de la uoc, entre ells jo mateixa, fèiem fa alguns anys sobre tot tipus de temes en el seu fòrum. A partir del recull, una senyora va establir una mena de teorització aprofundida i llarguíssima que, no ho dubto, deu ser molt interessant.
Doncs sí, tot això em fa por. El teiatru, el periodisme, i moltes més coses van néixer lliures com el vent i van acabar lligades a títols universitaris. Em fa por que no acabin demanant una diplomatura als qui fan l’estàtua a la Rambla, m’han dit que fan fer l’estàtua als alumnes de l’Institut del Teatre, per agafar pràctica de concentració, encara que potser això no és cert, no ho sé, de tant en tant corren notícies d’aquestes estranyes…
Si no s’acaba precisant un títol s’acaba pagant o fent que ens ho pagui la publicitat del Corte o de la Caixa. En resum, que una acaba posant parrafades diverses aquí, en aquests espais virtuals, per passar l’estona, i qualsevol dia pot ésser citada en una tesi o unes jornades d’experts com a exemple fefaent de la mediocritat literària del món modern.
[@more@]
Sense por, Júlia, i segueix posant parrafades diverses. Que hem de fer, si no, els que no fem d’estàtua a les Rambles?.
A mi que no em vinguin amb teories que jo escric el que vull, quan vull i perquè vull. Si a més, em llegeixen, doncs perfecte. No?
per a un teòric ha de ser un repte intentar teoritzar sobre un fet tan divers.
Però nosaltres hem de continuar escrivint el que vulguem i quan vulguem. No hem de patir per les teories.
Tu continua, Júlia 😉
Si algun dia veig que aquestes planes porten publicitat sobre el Corte Inglés o la Caixa, plego, però mentrestant, gaudim escrivint i llegint amb tota llibertat. I per què no, hi ha molta matèria aquí per fer teories i teoremes i tractats i el que vulguis. Que vagin fent, que nosaltres continuarem gaudint del coneixement de persones fantàstiques a través dels seus escrits. Una abraçada