Arxiu de l'autor: jcosta

Els misteris de la xarxa van fer que ahir desaparegués aquest post, arrossegat pels vents que de tant en tant s’emporten al no res tantes coses, així que el torno a penjar, a veure si ara té més sort. Una … Continua llegint →

Des del mes de setembre de 1978, (i aviat farà trenta anys), que treballo a L’Hospitalet. Sembla mentida, però molts catalans i catalanes que viatgen força pel món desconeixen les ciutats més properes, els seus petits museus, els seus parcs … Continua llegint →

De l’època de les barraques de Montjuïc en queda ben poca cosa. Alguna imatge en algunes pel·lícules, algun fragment a llibres com els de Paco Candel, alguna referència a volums sobre Barcelona. Molta gent que hi va viure s’estima més … Continua llegint →

De tant en tant es torna a obrir el debat sobre Montjuïc, els usos de la muntanya, el futur del castell… Pel mig hi ha molta política, i, també, negoci a la vista, ara que tenim tants turistes navegant per … Continua llegint →

Una de les coses que fan que les persones ens desenganyem de les ideologies i les creences és la manca de coherència dels ideòlegs i predicadors, i els canvis de disfressa i capteniment de persones en les quals confiàvem. Quan … Continua llegint →

No tinc massa ocasió ni temps d’escoltar la ràdio, però hi ha alguns programes que escolto quan puc. Quan fa molt de temps que, amb certa regularitat, escoltes un programa de ràdio, la seva desaparició o transformació provoca un cert … Continua llegint →

Encara que admeto que sóc una persona poc amarada d’esperit patriòtic, i que els símbols i les proclames cada vegada em resulten més llunyans, l’ambient de festa de la Diada em va portar a fer una volta matinera per Barcelona. … Continua llegint →

Comença el curs i per la tele ens tornaran a explicar el que es gasten els pares en material escolar i coses així. Comença el curs i molts experts d’estar per casa parlaran de l’escola i de l’ensenyament. El dia … Continua llegint →

Dedico aquest post a l’admirat Herald de l’Eixample, que es plany, en l’anterior, que barregi la qüestió federalista amb nostàlgies Pallaquianes. No entraré en la història de la figura de Pi i Margall, hi ha informació a Internet suficient per … Continua llegint →

Pels blogs s’ha estès la campanya ‘jo també vull un estat propi’, cosa bonica, romàntica i que no demana massa esforç ni diners, és clar. Ja sé que el que diré no resulta, avui, en segons quins ambients, massa popular, … Continua llegint →