Amb la ràdio a l’orella

No tinc massa ocasió ni temps d’escoltar la ràdio, però hi ha alguns programes que escolto quan puc. Quan fa molt de temps que, amb certa regularitat, escoltes un programa de ràdio, la seva desaparició o transformació provoca un cert neguit, sobretot si els canvis no tenen una explicació raonable.

Ja havia comentat en alguna ocasió que sovint, pel matí, posava fa temps el programa musical i poètic del senyor Escamilla fill. Ja sé que molta gent opinava que ell era una mica empalagós i excessiu, però, per a mi, això fins i tot tenia una certa gràcia. La música era, al meu entendre, molt adient per a aquella hora del matí, molta cançó italiana, francesa, de casa nostra. Es llegien poemes, cosa que em va donar a conèixer alguns poetes interessants. Fins i tot van muntar una web amb fotografies i textos que enviava la gent, crec que tenia una audiència raonable i, a aquella hora del matí era una mica diferent de la resta. Doncs en canviar Catalunya Cultura a Icat va desaparèixer d’un dia per l’altre, he llegit unes quantes cartes a alguns diaris i fòrums protestant sobre aquest fet.

També va desaparèixer un programa de literatura molt interessant, Fum d’Estampa, que escoltava quan podia, quan el feien per les tardes, conduït per Jordi Llavina. Incloïa un espai on la gent enviava poesies i feien un concurs i fins i tot una publicació a l’any, portat per Jordi Cervera. No va durar massa, el van canviar d’horari i més endavant va desaparèixer, també. El canvi de Catalunya Cultura a Icat, al meu entendre, ha estat desafortunat i s’han perdut molts bons programes i molt bons professionals, per omplir el temps amb un excés de música, quan ja hi ha altres ràdios que fan això.

Ara veig que han canviat d’horari un altre dels meus programes emblemàtics ‘Els viatgers de la Gran Anaconda’, de Catalunya Ràdio, un programa de viatges i de moltes més coses conduït per Toni Arbonès. El feien els diumenges a les nou del matí, a mi em sembla molt bo, i molts matins de diumenge van lligats amb la seva sintonia. No l’han suprimit, però l’han passat a les sis del matí de diumenge, una manera com una altra de condemnar-lo a un cert ostracisme. L’horari que tenia no era dels millors, però el que tindrà ara… Espero que molta gent d’aquesta que ve de gresca de matinada el descobreixi, qui sap. Jo he viatjat molt pel món gràcies a aquest espai, que descobreix la llunyania, però també la proximitat, fent, si cal, un passeig acurat pel Montseny o altres indrets de casa nostra. Els convidats són diversos i tots interessants, palesa els diferents objectius i intencions que té la gent en moure’s pel món i les visions diferents que se’n deriven.

Ignoro quins paràmetres segueixen els responsables, les patums i els manaies del mitjà radiofònic, a l’hora de fer canvis. No crec que siguin les audiències, precisament, llevat d’alguns casos afortunats, incombustibles, com ara els matins del senyor Bassas o els dissabtes i diumenges del senyor Solà, que tant de bo durin molts anys més, sense fer canvis excitants, car sovint la senzillesa és el més adient i perdurable. Sobre ‘els matins’, que escolto poc a causa de la feina, matisaria molts aspectes, com ara l’excés de tertúlies i tertulians, uns de molt bons i d’altres… Però això de les tertúlies és un aspecte més de la frivolització de les coses serioses, que portem molts anys patint. De vegades, quan penso que algú cobra per xerrar d’alguna cosa que no li ha comportat cap preparació prèvia acurada, doncs, m’enfado, sí.

Una emissora que, en la meva opinió, millora força cada dia i té una programació molt interessant, és Com Ràdio. En això de les ràdios, com amb les teles, i fins i tot amb les amistats, hi ha fidelitats assumides que fan que no coneguem ‘altres coses’. Això em passava a mi, amb Catalunya Ràdio, que posava ‘per defecte’, fins que alguns canvis desafortunats, com aquests que comento, em van fer cercar per les ones altres indrets auditius.

La ràdio del nostre temps ha oblidat, gairebé, els espais dramàtics, cosa que no passa en altres països, on es poden trobar, també, comercialitzades, obres de teatre i novel·les (bones) en cassette o cd que s’han emès per ràdio. Aquest material té un valor immens, crec, i moltes possibilitats d’ús, si es promociona. De fet, encara que eren altres temps, jo vaig conèixer molts bons autors a través dels ràdio-teatres del passat, i, més endavant, a través d’espais de televisió com Estudio 1 o Lletres Catalanes. Llàstima que no s’hi posin, a casa nostra. I no s’hi val passar filmacions fetes als teatres, que no són el mateix ni reuneixen les condicions adients al mitjà televisiu.

[@more@]

Tweet