Arxiu de l'autor: jcosta

Quant a jcosta

Sóc mestra i escriptora. M\'agrada llegir, escriure i, sobretot, xerrar força amb amics i amigues.

La Ciutat de la Injustícia

A Caixa Madrid hi ha una exposició de fotografies de Joan Colom, un de tants excel·lents fotògrafs de casa nostra. Reflecteixen la Barcelona de finals dels cinquanta i dels seixanta, amb una curiositat esquitxada de tendresa. Reflecteixen, sobretot, la Barcelona … Continua llegint →

1 comentari

Retorn

Un company de feina em comentava en una ocasió que, ara, quan et manca l’ordinador, és gairebé com si et manqués llum o gas, a casa. Malgrat la cosa sigui un pèl exagerada, he arribat a pensar que tenia raó. … Continua llegint →

1 comentari

Materialisme intel·lectual

M’he assabentat que en un concurs literari que va prenent certa volada i que es va ‘oficialitzant’ s’ha substituït el premi, modest però en metàl·lic, per la mateixa quantitat en un val per llibres, que es poden anar a cercar … Continua llegint →

2 comentaris

Després de Sant Jordi…

He tingut la sort de guanyar un premi, el de poesia del portal joescric.com. Malgrat que ja sé que això dels premis té els seus partidaris i els seus detractors, jo penso que és una manera com una altra de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Després de Sant Jordi…

Varietats

Encara que molta gent ja està al cas, vull fer propaganda del programa Bulevar, sobre cançó francesa, que emet Com Ràdio, els diumenges de 12 a 1 hores de la nit, una miqueta tard per als meus gustos. El condueix … Continua llegint →

Comentaris tancats a Varietats

Escriptors en la penombra

Abans d’ahir -crec- vaig veure un molt bon programa sobre Miguel Delibes. És tan poc habitual veure coses d’aquesta mena que vaig pensar que Delibes devia haver mort. Afortunadament no era així. Recordo un programa, també a hores intempestives, sobre … Continua llegint →

Comentaris tancats a Escriptors en la penombra

Vermell, groc i lila

Catorze d’abril, dia assenyalat que caldria recuperar, obviant els resultats i el futur d’aquella República que va desvetllar tants entusiasmes. Al meu barri hi havia una vaqueria, un dels fills de la casa, ara ja, si és viu, un vellet … Continua llegint →

1 comentari

Eminències anònimes

Sovint, quan vaig i vinc de la feina, veig pels passadissos del tren el doctor Badia i Margarit, que camina en direcció contrària de la meva. Enmig de la multitud, la seva figura es confon amb la massa de persones … Continua llegint →

Comentaris tancats a Eminències anònimes

Lectures de primavera

Aquests dies, aprofitant el lleure, vaig agafar una pila de llibres de la mai prou lloada biblioteca del barri. Un d’ells, ‘La sala del crimen’ de P.D. James, típic llibre de l’autora, en el qual el de menys és l’anècdota … Continua llegint →

1 comentari

Retorn

He passat uns dies a la Terra Alta, concretament, a Batea. El temps ha estat variable, primaveral. Encara que em sembla bé que els records de la Batalla de l’Ebre desvetllin curiositat i interès, em sembla que s’hauria de diversificar … Continua llegint →

Comentaris tancats a Retorn