He tingut la sort de guanyar un premi, el de poesia del portal joescric.com. Malgrat que ja sé que això dels premis té els seus partidaris i els seus detractors, jo penso que és una manera com una altra de donar a conèixer el que es fa i animar la gent lletraferida a continuar endavant. Respecte al portal ‘joescric’, crec que fa una tasca molt interessant, allà es pot publicar i llegir tota mena d’obres literàries, de franc, cosa que sembla que no agrada a alguns editors de la cultureta. El tracte rebut de la fundació que patrocina el premi i el portal va ser excel·lent, he llegit les altres obres premiades, totes molt interessants. Si us interessa el tema podeu anar a donar un volt per l’indret virtual esmentat. La mateixa fundació patrocina, des de fa més temps, el portal en castellà yoescribo.com, que compta amb un altíssim nivell de participació. Voldria parlar de la tasca de mecenatge que s’hi cou, però podríeu pensar que vull fer massa la pilota i ho deixaré per a una altra ocasió.
Per Sant Jordi vaig anar a voltar de bon matí i a la llibreria Ona hi havia diferents autors matiners, com de costum. Vaig comprar el darrer llibre d’un d’ells, Octavi Franch, ‘La gàbia dels no-nats’, singular i original thriller. També vaig comprar ‘Entre el roig i el negre’, de Miquel Mir, un llibre agosarat sobre l’anarquisme a Barcelona durant la guerra civil, que parla d’un tema sobre el qual, com s’esmenta a la contraportada, es pasa de puntetes, l’espoli anarquista i els actes violents de sectors importants de la FAI. També em vaig endur ‘la joia de la corona del dia’, el darrer llibre de poemes de Joan Margarit, en la meva opinió, magnífiques. Poesia per gaudir-ne i per entendre-la, per sentir-la, en definitiva.
També he vist publicat un relat meu al recull de relats.com, un portal també excel·lent. Personalment crec que la cultura del país no acaba d’encaixar la presència i importància d’internet en la creació literària. És possible que la llibertat de publicació possibiliti l’edició d’obres de poca qualitat, però, és que no és publiquen de forma convencional obres de poca qualitat, lligades a interessos econòmics o personals? No ens deceben molts premis ‘grossos’, ben sovint? Crec que de la quantitat en sorgeix la qualitat, i també els escriptors i escriptores que, a la llarga, s’acabaran professionalitzant. En els ‘bons temps’ de la cançó catalana, programes com el de Salvador Escamilla possibilitaven que qualsevol persona amb un mínim d’interès, decisió i qualitat actués a la ràdio, d’aquella quantitat van sorgir els millors, alguns es van professionalitzar i d’altres no, però ens van deixar un bon feix de bones cançons. Crec que el mateix pot passar amb aquests portals literaris i amb el gran nombre de premis literaris de tota mena. Malgrat que no ocupin les primeres pàgines dels suplements cuturals, els premis -i no em refereixo als ‘grans’, mediatitzats sovint per interessos diversos-, el seu entorn social, la qualitat mitjana del que s’hi presenta i del que guanya i les perspectives que obre als lletraferits mostren, com em va dir una persona premiada en un d’ells, la veritable temperatura cultural del país.
[@more@]
