Abans d’ahir -crec- vaig veure un molt bon programa sobre Miguel Delibes. És tan poc habitual veure coses d’aquesta mena que vaig pensar que Delibes devia haver mort. Afortunadament no era així. Recordo un programa, també a hores intempestives, sobre Buero Vallejo i com al cap de poc temps aquest autor teatral va morir. Els programes sobre llibres són pocs, en la tele i en la ràdio, i sovint abocats a la novetat immediata i al màrketing que cal endegar per a campanyes com la de Sant Jordi, un dia que havia estat màgic i que ha esdevingut una fira del consum de lletra impresa i de roses inodores.
Avui he llegit a la premsa un article sobre un altre gran autor, Lizano. Publica un nou llibre. No fa molt que vaig conèixer l’obra, immensa i interessantíssima d’aquest autor. Vaig tenir ocasió de poder escoltar-lo en directe, els poemes de Lizano guanyen el doble recitats per ell mateix, un cant a l’acràcia desesperada i optimista, a la vida, en definitiva. En alguna ocasió, també a altes hores de la nit, Sánchez Dragó, amb tots els seus tics i tota la seva intel·ligència, recuperava per a l’audiència interessada i noctàmbula autors d’aquests que suren en la penombra literària, grans autors, immensos. Continuarà…
[@more@]
