Un company de feina em comentava en una ocasió que, ara, quan et manca l’ordinador, és gairebé com si et manqués llum o gas, a casa. Malgrat la cosa sigui un pèl exagerada, he arribat a pensar que tenia raó. Estic esperant un nou ordinador i, a més, he estat uns dies que no podia accedir als meus blogs, crec que per aquestes reestructuracions que s’han fet. Encara no tinc l’ordinador, però ja he pogut entrar a la meva panxa del bou i a d’altres indrets que tinc per aquests no-llocs o llocs virtuals.
Tampoc la llum, ni el gas, ni l’aigua, han estat sempre béns a l’abast. La comoditat i la distracció ens fan creure en la necessitat d’allò que no ho és tant. Crec, però, que els humans som ben capaços d’adaptar-nos, si cal, altra vegada a l’austeritat vital.
Ahir em vaig assabentar d’aquesta història del president de l’Amical de Mathausen. Crec que això ja se sabia o sospitava, en una xerrada del barri amb persones que havien passat aquesta amarga experiència vaig poder escoltar alguna al·lusió a aquest senyor. Veient aquesta mena de coses ens n’adonem de com n’és de relativa, la veritat. Per això, quan més gran et fas, més dubtes de tot, cosa que té la seva part positiva i també la negativa, perquè és perd en seguretat allò que es guanya en saviesa.
[@more@]
Això de l’ordinador és crònic.. si alguna vegada l’he portat alguna vegada a arreglar se m’ha caigut el món a sobre… fins i tot he llegit algun llibre i tot degut a l’absència de l’ordinador!!!! XD