Arxiu de l'autor: jcosta

Aquest estiu he llegit un llibret que vaig trobar a preu d’oferta, de fet sembla que és la reedició d’un del 1961, un facsímil. Es diu Tota la saviesa d’aquest món i recull cinc narracions de Pous i Pagès, escrites … Continua llegint →

Crec que cada vegada costa més d’accedir a informació sobre literatura de tota mena, llevat dels grans autors mediàtics. Trobo força lloable la promoció que l’editorial La Campana està fent del nou llibre de Sánchez Piñol, com deia una peixatera … Continua llegint →

He llegit en algun post comentaris, jo crec que ingènuament maliciosos, sobre això de Nova Orleans. Queixes, per exemple, del fet que se’n parli més que no pas de l’Irak, o en el sentit antiamericà habitual de ‘ja els està … Continua llegint →

Manllevo el títol de Pedrolo, i, per cert, espero que el rellegiu, com jo estic fent, ara que fa ja, crec, quinze anys de la seva mort. Però no volia parlar de literatura, volia parlar una mica de dues coses: … Continua llegint →

Afortunadament, s’estan recuperant títols imprescindibles per fer-nos una idea una mica aproximada del que ha estat el país i la seva capital. Un d’aquests autors, recuperats, és Juli Vallmitjana. Val a dir que no és pas la primera vegada que … Continua llegint →

Jo creia que era un problema meu, però, segons les estadístiques, la venda i lectura de novel·la negra, de misteri o de lladres i serenos, puja molt amb la calor. O sigui, que ningú no és original. De fet, n’acostumo … Continua llegint →

De retorn, durant uns dies, a Barcelona, no m’he pogut estar d’anar a prendre’m una orxata a Can Sirvent, la del carrer Parlament, per a mi la millor de la ciutat, encara que tot són gustos. De vegades hi ha … Continua llegint →

Aprofito la tarda de vent que està fent -millor això que no pas la calor feixuga d’ahir- per escriure alguna cosa a la meva ‘panxa del bou’ particular. He vingut a una sala internet del poble on sóc, a la … Continua llegint →

Diumenge no me’n vaig poder estar i vaig veure el final de la sèrie catalana més llarga de la història -per ara-. No la veig quan treballo, encara que sempre hi ha qui la comenta o me l’explica. Caldria analitzar … Continua llegint →

No sé si és bon dia per a comentar afers frívols però com que, al capdavall, la vida és una tragicomèdia, incidiré en el tema. Darrerament he vist al diar o a la televisió actrius que havia admirat amb uns … Continua llegint →