Demano perdó de bell antuvi per l’ús de termes que poden ofendre la sensibilitat de persones poc habituades a utilitzar-los públicament, i acostumades a mots més refistolats i precisos sobre el tema, sempre vigent, del sexe, ai.
Sembla que un eslògan que ha sorgit de la creativitat juvenil d’uns grups d’esquerra, vinculats a un partit que fa una política intel·ligent –diuen ells mateixos, no m’ho invento- ha fet córrer un segell amb una cosa així: folla’t a la dreta. No entraré en matisacions sobre l’ús de la preposició, incorrecte segons normativa vigent, si no és que hi afegeixen algun complement directe pel mig. Sembla que la cosa té repicó: fes-t’ho amb l’esquerra, crec.
La cosa és complexa, no és el mateix ‘follar a’ que ‘follar amb’, pel que sembla. Fer-s’ho (el què?) tampoc queda massa clar, al menys a mi, que ja tinc una edat avançada. Volia incidir, però, en l’ús del verb follar, força modern en el significat, vigent en el present, de fer l’acte sexual, o l’amor, si voleu ser més fins. Anys enrera, a casa meva, d’això en deien ‘fer ús del matrimoni’, car sense matrimoni no hi havia possibilitats honorables d’accedir al gaudi del sexe. Sempre hi havia, però, qui ‘es casava per darrera l’església’ o qui feia pasqua abans de rams, cosa que ara passa sempre a les escoles, quan els infants s’emporten la mona abans de setmana santa.
El follar sexual va aterrar als nostres verals fa una mica més de trenta anys, popularitzat, crec, pels nou vinguts hispànics, que ja el feien servir (parlo del mot, no de l’acció). Aquí, els més ordinaris, cardaven, crec recordar. Quan encara, a escola, tot era en castellà, es produïen gresques fortes quan sorgia alguna frase que fes referència al ‘follaje’. Una mestra més gran que jo no tenia ni idea de perquè reien, els infants, en llegir textos amarats de verdor, fins que li vam explicar els més joves, iniciats ja en la lingüística del futur i en camps semàntics una mica tèrbols. El problema és greu i complicat, car el follar per trepitjar fulles o raïm és transitiu però el follar picardiós, intransitiu. Per tant, en el segon cas, ningú no pot ésser follat per altri, de forma directa, sinó indirecta o a través de complements més o menys circumstancials. Ja m’ho deia un company lingüista, que en tal matèria, voler definir i precisar és com voler agafar aigua amb un cistell.
El Fabra original, diccionari seriós que bandejava de faisó victoriana termes vulgars referits al sexe, recollia, tan sols, el significat de trepitjar fulles, raïm, avui farem verema i demà follarem, era, crec, l’exemple triat per il·lustrar el tema. Jo, que sóc inexperta en tècniques de conreu de la vinya, opino que els dos significats es complementen i, que, al capdavall, potser caldria també follar després de fer la verema, ja que, a continuació de l’esforç ha de venir el gaudi i el plaer. Al capdavall, què es feia en les antigues festes de després de les collites, a l’ombra de freixes i alzines i ermites idíl·liques?
Això de ‘fer-s’ho’ és, crec, també, un manlleu del castellà, i no pas del castellà més culte,precisament. Ai, el castellà, llengua criticada i calcada al mateix temps, amb la qual establim estranyes relacions mentals i emocionals. Comptat i debatut, que la qüestió dóna per a molt i per a moltes anàlisis de contingut i continent. Follar és dolent? Follar-se a la dreta o la dreta, què comporta? Follar amb la dreta potser hauria d’estar prohibit? És bo barrejar sexe i política? Follar, en el cas de l’eslògan mencionat, té el significat de trepitjar amb força, que estaria bé, suposo, per als esquerrans més purs? Hi ha qui és capaç de follar a dreta i a esquerra?
Estic feta un embolic. Un altre dia parlaré de l’evolució, revolució, abús i colonització cultural d’una altra paraula que ha fet fortuna en aquests camps semàntics populars i que, relacionada de prop o de lluny amb el món rural antic i el sexe modern m’ha vingut al cap: polla. Però serà un altre dia.
[@more@]
D’entrada m’has fet recordar uns cantant que vaig anar a veure i el seu espectacle es deia FOLLIM! FOLLAM! Estava bé, però el tema va quedar esgotat. No sé per quina banda agafar-te, però el cas és que tot ve del llatí futere, del que surt el nostre «fotre» o l’anglès «fuck» i en els dos idiomes el mot ha esdevingut sobre usat que és el que fa aquest partit. En anglès potser sentir quel com tant ric (?) com «This fucking country with this fucking army is fucking Ireland» i a Vic enlloc de dir això està fotut diuen que està cardat.
Evidentment els neologismes em foten i això de fer l’amor m’ha semblat una carrinclonada importada i trobo més clar i català dir fer un clau, si es tracta de fer.
Resumint, crec que aquest polítics han fet un anglicisme sense adonar-se perquè en anglès sí que es podria dir fuck the rightish. Una altra cosa, fent masclisme, seria dir fer un favor a l’Ana, però crec que el partit que esmentes no va per aquí.
Genial post precedit d’un genial titol!
Molt complexa l’anàlisis que en fas, i molt interessant.
La campanya en qüestió… bé, m’estalvio els comentaris de tan lamentable com m’ha semblat.
Quan no hi ha arguments surten coses com aquestes. Sembla però que la direcció d’Iniciativa ha retirat el cartellet que estava damunt d’un preservatiu.
Caram, quína erudició. Enhorabona.
El post impressionant, Júlia felicitats !!!
Ara amb això del “follar” com amb el futbol crec que se li dona massa importància.
&8-O
Això de que «fuck» ve de «futere» ho vaig treure d’un diccionar anglès de SLANG.
També em crida l’atenció que no diguis res del fet que en anglès és transitiu.
Jo sempre parlo de follar que ens agrada. El raïm de teulada el compro a Sbò, que potser coneixes.
Colla, estic impressionat amb l’erudició que corre per aquests follatges (volia dir blocatges) peluts de llatinismes i anglicismes entorn el gran mot. Em quedo tan sols amb el sentit final de l’acció: sigui transitiu o intransitiu, el fet és que ens calen dos per fer-lo; i que mentre sigui consentit, m’és indiferent que sigui per la dreta o l’esquera, per dalt o per baix o pel davant o pel darrera! En el fons, tot es redueix a una qüestió de llengua que en el cas que ens ocupa, seria un cunnilingus. (suposo que del llatí cunni i de l’anglès lingus) (je, je,…)
I dèieu que els polítics no donen suc! Déu-n’hi do de l’eslògan! Hi ha per follar-hi cadires! Ui, perdò! Volia dir llogar-hi follades.
PS Quan parlis de la «polla», no t’oblidis de la d’aigua (que posarem les deixuplines a remullar, (:->)). Felicitats, com sempre, pel post.
sempre tan instructiva, gràcies!
M’he divertit molt amb el teu post (i comentaris posteriors): això ja passa sempre que es tracta de passejar-se sobre fullatges diversos i follamentes.
Un afegit, i sense entrar en etimologies (possible gal·licisme introduït al català):
Tant en l’Alcover-Moll com en l’Etimològic de Coromines, en una de les seves accepcions, quan busquem la paraula «follar» ens remeten a «afollar», i allí trobem un verb transitiu que entre altres significats té el de «Malmetre una cosa, inutilitzant-la de tot o en part» o també «Ferir una persona o animal inutilitzant-li algun membre». És per quí on podria anar l’eslògan, evidentment sense la preposició a. I també és per aquí d’on podria treure’s el significat sexual (el seu ús primitiu tindria unes consideracions morals en què ara no m’extendré).
Al meu poble també es feia servir la paraula follar en el sentit de «treure els ous dels ocells del niu»; pràctica bàrbara que espero que hagi desaparegut.
Quan al significat sexual, recordo -aquestes coses no s’obliden- que estant al llit malalt quan era un nen, un altre nen poc més gran que jo em va exlicar un acudit on apareixia la paraula. Vaig somriure, suposo, però no vaig entendre res, tot i que vaig intuir que la clau de la qüestió es trobava en la paraula follar. Quan li vaig preguntar a la meva mare que volia dir aquesta paraula, em va explicar una fantasia que segurament era molt interessant però que em deixava igual que abans. Al cap de poc vaig conèixer el veritable significat, però mai no em vaig atrevir a dir-li a la meva mare que la seva idea sobre follar era equivocada.
Interessants també els significats de la paraula follador, com , per exemple, «el qui dóna vent a l’orgue fent anar les manxes»
Tret del Diccionari de sinònims i antònims amb vocabulari de barbarismes, de S. Pey (Teide), (pag.412)
follar = prémer, aixafar, trepitjar, petjar.
Al mateix diccionari, diu, de la paraula cardar (pag. 156) = rastellar, pentinar, carmenar, escardassar calandrar, ensetinar, aprimar // perxar. Fotre.
De tota manera, diuen que qui no carda a Olot no carda enlloc.
I per dir-ne alguna respecte al grup polític en qüestió… per mi s’han cobert de glòria (com tants d’altres, és clar)
i deixa’m dir-li una cosa a en Pere, ja que sóc a la teva saleta i al cap i a la fi tots ens anem trobant els uns a casa dels altres.
pere, ho tenim cardat, fotut i follat, per votar! (si o no?)
Quant a la polla, amb patates és riquíssima!!!
D’això… Julieta, «xapó» pel post!
O chapeau (que també ho sé escriureeeee)
bé, d’acord, doncs, no posis aquesta cara: Em trec el barret!
😉
i jo que sempre que hi penso és en uns altres termes! Diguem-ne que em centro més en les incògnites de l’acció que descriu el verb, i no tant en el seu perfil lingüístico-evolutiu. Ara, m’heu fet adonar de la meva ignorància i desconeixement de causa. Alhora que considero molt útil i necessari sublimar la qüestió sempre d’una manera nova i diferent, o sinó correm el risc de caure en la monotonia i l’avorriment. Només afegiré un aspecte que em sembla que heu passat per alt. Aviat follar només s’entendrà tal com s’esmenta a l’eslògan. Que et follin, no vol dir pas que et donin plaer, vol dir que et fotin. Si, a la feina, estan a punt de follar-me viu, no friso d’impaciència. Folla’t l’adversari, no vol dir fes l’amor i no la guerra. Una transvaloració com una altra.
M’ha agradat molt, i m’ha fet somriure força el post. De totes maneres, pel que fa a la campanya dels joves d’ICV crec que se n’ha fet un gra massa, i que a massa gent li ha surtit la vena clerical i la «vocació de tieta» (sigui dit amb tots els respectes) en expressió del meu avi, que creien tenir amagada. Fins i tot als mateixos responsables, que l’han retirada. No crec que sigui pitjor demanar que es follin la dreta (electoralment parlant, i amb totes les limitacions que les formes verbals impliquin)que prometre oros i moros que ningú no estarà en condicions de complir. Perquè llavors els follats serem nosaltres, en el sentit que comenta en jcp.
Vena clerical, tieta i mestretites, Antoni. Precisament quan ICV ha esdevingut el partit més escandalosament moderat de tot l’arc parlamentari. Tot i que no ha pogut resistir-se a la petulància que rossega els estaments dirigents de Catalunya. Per a mí molt pitjor és el eslògan d’ERC i el que hi ha al darrere: fer passar l’aventurerisme per virtut cívica i popular.
A mi, l’eslògan de la follamenta m’emprenya perquè és tan antipolític com tota la comunicació electoral d’aquesta campanya. Hi ha un horror generalitzat a declarar que el que hom vol és aconseguir el poder i manar, cosa legítima i necessària en política democràtica. No votem polítics que siguin «com nosaltres», els votem perquè siguin decidits, sàpiguin què cal fer i ho facin. No volem que «es follin la dreta» sinó que siguin capaços de no malmetre el primer govern d’esquerres que ha tingut Catalunya des de 1931. ICV ha estat la força més responsable del govern actual (malgrat la cançó de l’enfadós de Bracons i alguna altra tonteria) i no per casualitat ha estat conseqüent en defensar la feina feta col.legiadament.
Però l’esquerra no podrà governar si persisteix en seguir tenint dos referents: una cultura política pròpia de la transició, que ja és obsoleta al segle XXI, i una petulància insuportable que els fa creure que tot el que fan és insuperable (el mateix lema de l'»esquerra intel.ligent», la murrieria perdonavides de Montserrat Tura, la arrogància tifa de Carod i l’autoritarisme somrient de Maragall. Tot plegat, el fantasma del cadàver d’una cultura política que jau enterrada sota les runes del Carmel.
Esplèndid, júlia! A mi també em va fer mal d’ulls, d’entrada, la «a». És el primer en què vaig pensar. Després, ja van venir altres apreciacions. I vols que et digui una cosa? Doncs que no tinc gens clar si calia retirar-lo o no. Però no em facis cas que, en aquesta campanya, no tinc res clar, jo. Res.
Una abraçada.
Cada cop som més mal parlats, jo com a exemple clar! però voldria fer una precisió sobre el que has dit corrent el risc de semblar ‘cursi’: follar i fer l’amor no és el mateix. No entraré en quina de les dues coses és millor perquè cadascuna té les seves virtuts i desavantatges. En un rotllo d’una nit no s’hi fa l’amor, es folla. A una parella a qui s’estima no se la folla (normalment), se li fa l’amor (teòricament). Follar és només sexe sense massa implicació emocional (però emocionant, molt emocionant), i fer l’amor és emocions barrejades amb sexe (no tant emocionant però potser omple més). Eps! tot això segons el que entenc jo per follar i fer l’amor! que no és pas veritat absoluta però que quadra força amb el que entenen amics i coneguts de la meva edat sobre el tema.
Parlant de l’eslogan, ni m’agrada la gent que s’autonomena ‘intel·ligent’ tot i que ho siguin (em resulta pedant) ni crec encertat un eslogan tan agressiu. Ara, això si, no m’hauria importat pas trobar-me’ls i que em donessin un profilàctic d’aquests que anaven donant, que la vida està molt cara i els preservatius també!
Si «avui farem verema i demà follarem» de’n Fabra fos amb l’accepció actual del verb follar… hi hauria cues per fer la verema! (jo el primer, i amb el condó regalat pels polítics!)