LA NIT
La nit no m’espanta/ que és com llana flonja;
m’abraça, i em deixa/ colgat de tebior.
Quan el sol apunta,/ color de taronja
ella s’acomiada/ tot fent-me un petó.
Joana Raspall
Avui tornaré a parlar d’una veterana autora catalana de poesia i de moltes altres coses. Joana Raspall, bibliotecària i escriptora, amb molts anys i molts poemes, és un clàssic a les nostres escoles. És autora també, en col·laboració amb altres persones, de diccionaris imprescindibles i meravellosos. Crec que li ha passat com a molts autors i autores de novel·les juvenils i infantils, que no han aconseguit el reconeixement que mereixen, encara que tenen premis, publicacions i que han dinamitzat la vida cultural del país en molts fronts.
Joana Raspall és de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses. La seva ciutat li ha reconegut la tasca proposant-la per a la Creu de Sant Jordi. Els infants de les nostres escoles han llegit molts poemes d’aquesta autora, poemes senzills, petits fragments de vida i de paisatge, recollits en llibres i també en webs de poesia per a petits i grans. Els seus reculls de poesia per a adults costen de trobar. La seva poesia infantil, però, no és només infantil, sinó per a tothom, poesia del moment, del objecte, de la tendresa. Crec que va ser durant aquestes darreres festes de Nadal que vaig sentir, pel ràdio, un infant que recitava, molt bé per cert, Si haguessis nascut… Potser molts poetes d’aquests tan elitistes, agosarats, estripats i avantguardistes que corren per la nostra petita pàtria no valoren aquests poemes o, encara pitjor, els obvien, com a una obra menor i de poca ambició. Per a mi és un nom més per afegir a l’esplèndid estol de senyores, senyorasses, de la nostra literatura catalana, sotmesa sovint a les mesquineses derivades del fet de tenir poc ‘mercat’.
[@more@]
FLASH D’URGÈNCIA
Bona tarda Júlia, No t’ha quedat fet l’enllaç de «webs de poesia»
Com que el comentari se m’ha fet massa llarg, el deixo al meu bloc, convenientment refet.
Gràcies per aquest passeig poètic, Júlia. Llegir «Si haguessis nascut…», m’ha omplert de tendresa. Els seus últims dos versos —de realitat absoluta— haurien d’estar penjats damunt la porta de cada classe; de tota escola.
De vegades, la senzillesa és el millor, el més gran. I el que costa més, també. Una crònica excel·lent, júlia. Bon dia!
Bon diumenge, Julia, encara no havia pogut passejar pel web de poesia que ens has enllaçat i ara que ho he fet, te’n dono les gràcies, és excel·lent. Me’n vaig a llegir el poema que diu el pensador, a veure això que diu de l’escola…
Júlia, a ca l’Arare_, em sembla que he satisfet la teva curiositat. 😉
Que no s’aturi la poesia!
Un giravolt poètic fins on em dugui el vent!
Ep! Acabo de descobrir que un dels llibres que em vaig comprar per millorar el meu català escrit està escrit per Joana Raspall i Joan Martí (curiós)…
És un diccionari de frases fetes. Una de les coses que he après, Júlia, en aquest diccionari, és que tu «tens un bon bec».
Petonets blaus.
Sóc la filla de Joana Raspall, he trobat aquests comentaris al bloc, i m’alegro de que el jovent faci servir els diccionaris i s’interessin els poemes. Sóc mestre, i sé el que costa trobar alumnes que s’interessin per la poessia i el llenguatge.
Gracies i felicitats per haver descobet la bellesa de la paraula.
Imma