Després de la lectura poètica d’ahir, crec que em cal donar les gràcies a les persones que van venir, i molt especialment als i les blogaires, que van posar rostre i veu en directe a les paraules que molts dies compartim: l’Herald de l’Eixample, La Veu Literària, Bellosoli, Mar, Arare, el Pensador… D’altres em van escriure dient que no podien venir. Molts amics d’altres àmbits van repetir, pacientment, ja que havien vingut a la presentació, també. Per sort, sempre podem comptar amb aquests devots amics incondicionals, un bon suport per a escriptores poc mediàtiques. Espero que l’acte no es fes massa llarg, era un acte d’amics i no vaig elaborar-lo massa. Després he pensat que potser hauria estat bé no llegir jo tan sols els poemes, sinó alternar la lectura amb altres persones, però vaja, ja ho millorarem en el futur.
Aprofito per comentar un comentari comentat, i perdoneu la redundància inevitable. L’Herald em va escriure una frase en anglès que jo no vaig identificar i que és la cita amb la qual Mercè Rodoreda inicia La plaça del diamant. La frase és de George Meredith, un autor del segle XIX, no massa conegut a casa nostra. El poema al qual pertany la frase és el que us copio més avall, en anglès. El meu anglès és molt precari i per això no faig la traducció, encara que, pel context, crec que queda prou clar.
You like not that French novel? Tell me why.
You think it quite unnatural. Let us see.
The actors are, it seems, the usual three:
Husband, and wife, and lover. She–but fie!
In England we’ll not hear of it. Edmond,
The lover, her devout chagrin doth share;
Blanc-mange and absinthe are his penitent fare,
Till his pale aspect makes her over-fond:
So, to preclude fresh sin, he tries rosbif.
Meantime the husband is no more abused:
Auguste forgives her ere the tear is used.
Then hangeth all on one tremendous IF:-
IF she will choose between them. She does choose;
And takes her husband, like a proper wife.
Unnatural? My dear, these things are life:
And life, some think, is worthy of the Muse.
[@more@]
Caram Júlia! Avui la meva sorpresa és com un plec, és doble. Em poses primer a la llista, però no em corresponia ni aplicant l’ordre alfabètic, ni el d’aparició a la sala. En segon lloc, i ja que va d’anglès, last but not least, fas una capbussada a les lletres del mei citat, Meredith. Gràcies.
Mande? (us juro que no he entès res del poema) una de les coses a fer en la meva propera vida serà aprendre anglès, en aquesta tinc -encara- massa altres coses, ai! no crec que em doni temps!!!
Sol·licito a l’Herald de l’Eixample que ens tradueixi el poema, si no és demanar massa… ehem…
Julieta: va estar bé, no et vas passar. Si t’haguéssis passat ens hauries sentit badallar i remoure’ns als seients. Eh que no vas sentir res d’això? (és que som tan educadets que ho vam fer silenciosament, he he he he he) 😉
petonets!!!!
arare: A un amic no se li demana que tradueixi literatura, però demanar que tradueixi poesia només es demana a un ememic declarat.
Un petó, ehem, ehem, des del sorollós Eixample.
El tema triangular sempre ha estat un tema molt literari i també cinematogràfic!
Herald, no passa res, a mi també em fan «iuiu» les traduccions… Julia, tranquil·la:
Les traduccions em grinyolen, em fan basarda, em posen nerviosa… Que una miqueta si que en sé, de català, ep! que em van fer fer el reciclatge!!
Jo no puc comparar perquè no hi he estat a cap altra lectura de poesia, però em va agradar força. Sobre el comentari que m’has deixat al blog… millor no haver pujat a llegir! sóc dels que es posen molt nerviosos al parlar en públic i em tremola la veu que fa pena!!!
Doncs a mi m’hauria encantat llegir algun poema… m’ho demano per un altre dia!!
– Primer!
Estic al·lucinant amb això de París… estic treballant a l’ordinador i tinc la tele posada de fons, ara ho canviaré per musiqueta perquè em desconcentren… no ho entenc, de veritat, no ho entenc!
Misericòrdia!!!!!
jo, normalment, no puc assistir als actes que es fan a Barcelona, que si no…