El món de Brecht

He llegit un llibre que em van regalar per Reis, fa ja uns quants mesos, doncs. Fa anys, un grapat, les meves lectures eren immediates ja que no disposava de diners per acumular llibres i tampoc no tenia a l’abast l’excel·lent servei de biblioteques públiques que s’ha desenvolupat durant la darrera dècada. Però ara, com passa amb altres coses, com ara la música, els llibres, de sobte, s’amunteguen i, de vegades, arribo a oblidar que hi ha una llista d’espera interessant, abaltida als prestatges.

Es tracta de ‘L’amant de Brecht’, de Jacques-Pierre Amette. Aquest llibre va guanyar la centena edició del premi Goncourt, l’any 2003. Potser, també, una certa prevenció envers els premis fa que me’n malfiï una mica, fins i tot dels que,com aquest, compten amb un prestigi important. Amette és crític literari de Le Point, autor de diverses obres entre novel·les, teatre i poemes, poc conegut, penso, entre nosaltres.

El llibre és interessant, potser no del tot rodó, però està molt ben escrit i, sobretot, evoca una època i un context molt determinat, molt ben reflectit. Inspirat en la vida de Brecht, personatge que queda reflectit en la novel·la amb tota la seva humanitat i contradiccions, se centra, però, en una seva amant jove, encarregada d’espiar-lo per al govern de la RDA. Temps de guerra freda, doncs, on els personatges com aquesta actriu jove, que havia estat casada amb un nazi i que, en el fons, no desitja gaire res més que una vida tranquil·la, mostren el seu paper de víctimes de la història, víctimes condemnades, en certa manera, a trair i a no poder viure en plenitud. Com el mateix Brecht, espiat als Estats Units per l’FBI i a la RDA pels comunistes…

Ara, que sovint sembla que es volgui, de nou, reduir la història propera a un conte de bons i dolents, com, crec, està passant amb la nostra malaurada guerra, llibres com aquest ajuden a copsar una mica més la complexitat de tot plegat i a plànyer com, molt sovint, la individualitat i la llibertat són sacrificades a l’entorn d’idees de tota mena que acaben generant dogmatismes i estats policials.

[@more@]

Tweet