Com que hi ha qui em pregunta, ‘que no mires això dels mestres de la tevetrès?’ ahir vaig fer un esforç de concentració i em vaig mirar una estona un programa dirigit pel senyor Cuní, periodisme ‘punyent’, semla. Allà hi havia de tot, mestres de primària, de secundària, de batxillerat, alumnes… Vaig sentir tot el que es diu sempre, des del temps dels romans, o sigui, res de nou. A més, va sortir el senyor Palomino, que en un temps em feia gràcia, però que ahir no me’n va fer massa, potser perquè el tema no l’havia inspirat del tot.
A la tarda, passant per l’avinguda del carrilet i contemplant les banderoles de propaganda d’aquesta setmana pedagògica televisiva, em vaig emocionar. Calien? En resum, que no crec que de tot plegat, tal i com va, escoltem res més que els tòpics de sempre, oscil·lant entre l’ensabonada i coses com ara ‘la societat ha canviat, la família té problemes, els valors estan per terra, el professorat no s’adapta als nois i noies d’avui…’ En fi, a treballar, a sobreviure i ensenyar a sobreviure, si és que això es pot ensenyar, que ja som a dijous i després els mitjans es dedicaran a altres coses, que això serà com allò de l’any de la dona o l’any de la pau.
Vaig tornar a la betevé i al seu programa sobre llibres, que no hauria d’haver abandonat.
[@more@]
No sé si es pot, però, val la pena intentar-ho. Seria molt convenient, que hi hagués una matèria, comuna, i de més d’un cicle de durada; de nom: SUPERVIVÈNCIA.
A mi tampoc no em va agradar gens en Palomino ni el que vaig veure de programa. No s’arribava enlloc, i hi ha tants llocs on s’hauria d’arribar…
Si allò que va perpetrar en Cuní ahir era per dignificar els mestres, es va cobrir de glòria. (i no sóc mestre)
Em vaig mirar Saló de lectura, tot i que l’Espinàs no és un dels meus preferits i una mica del Liverpool-Milan, tot i que em vaig enregistrar el programa dels mestres per si de cas en tenia ganes de mirar-lo en algun altre moment. També en vaig veure una mica i n’he sentit comentaris. Res de nou i tria d’alumnes modèlics. Per cert, la Júlia en fa esment a partir de la seva experiència, una de les moltes novetats que es podia tractar és la del paper de l’immigració. Sembla que se’n van oblidar.