… i no me’n solies fer,o em necessites o m’has de menester.
M’ha vingut al cap el refrany per diferents circumstàncies, entre les quals una de molt important, aquest invent de TV3 de dedicar la setmana als mestres. Encara, si hagués endegat una sèrie com ara la dels veterinaris, amb escoles reals visitades… Però no, l’invent consisteix en parlar de mestres a diferents programes, fins i tot en molts que els i les mestres no veurem perquè estarem treballant. I en emetre pelis amb mestres, amb mestres de peli, d’aquests que segueixen l’esquema. "nois i/o noies difícils troben mestre/a perfecte/a que els diu el que cal i els tracta com cal i esvenen molt millors, mestre/a és incomprès per la societat". Al menys podien haver passat aquella francesa, "Hoy empieza todo" -escric el títol en castellà perquè així el recordo-, una de les poques aproximacions realistes al tema.
De fet, dilluns, al programa de la senyora Terribas vaig veure l’únic que he pogut veure fins ara de to plegat, una breu entrevista amb dos mestres, un de primària i un de secundària. No sé si als de secundària se’ls pot dir mestres, jo crec que són una altra cosa, encara que com la paraula és polisèmica, serveix per a tot. El de primària era Jaume Cela, genial com sempre, que va incidir en temes difícils, com ara la necessitat d’estructurar uns programes -ara en diem currículums- que no estiguin atapeïts de coses inútils, revaloritzar el paper de les tutories o interpretar estadístiques, com ara aquesta del fracàs en mates o llengua, explicant altres variables, com ara que Finlàndia, campiona en el tema, compta amb una població homogènia, cohesionada i amb un alt nivell cultural a les famílies -a totes, pràcticament-. Hi afegeixo, pel meu compte, la situació social i econòmica i de prestigi del professorat d’aquelles terres fresquetes. Als banquers o als futbolistes, va comentar Cela, no els cal que els dediquin cap setmana…
Jo tinc les meves teories i hipòtesis sobre la qüestió, una mica iconoclastes, però no hi vull incidir, m’havia fet el propòsit de no tocar el tema de la pròpia professió en aquest espai, ho faig en d’altres més específics. Per altra banda, i malgrat que escoltar Cela sempre és un plaer intel·lectual, en una professió amb gran majoria de dones, dos homes tenien la paraula. Per cert, vaig fer sàping a la dos i hi havia un debat literari sobre Sánchez Ferlosio, allà no n’hi havia ni una, de dona.
En resum, que em temo que tot plegat serà una ensabonada plena de bones intencions, com ara aquest any sabàtic que es veu que ens volen concedir pagant-lo de la nostra butxaca.
[@more@]
De tot hi ha a la vinya del senyor, diuen —i dic, diuen pel senyor, no pas per la vinya. En la teva professió, com en totes, també.
El problema, potser és el que mentre que durant la vida de qualsevol, requereix els serveis d’altres professionals en algunes, poques, contades i fins i tot cap ocasió; els que ens ofereix el professorat —em reservo mestres—, ens acompanyen gairebé sempre, doncs, ja sigui durant la nostra pròpia infantesa, o més tard en la dels nostres fills, i fins i tot si sortim avis involucrats, en la dels nostres nets. No és d’estranyar, doncs, que tothom es vegi en cor de ficar-hi cullerada.
Perdó, que ho repeteixi, però, m’ha semblat que l’anterior no s’entenia.
De tot hi ha a la vinya del senyor, diuen —i dic, diuen pel senyor, no pas per la vinya—, i en la teva professió, com en totes les altres, també.
El problema, potser és, que mentre que durant la nostra vida, requerim dels serveis d’altres professionals en algunes, poques, contades i fins i tot cap ocasió; els serveis que ens ofereix el professorat —em reservo mestres—, ens acompanyen gairebé sempre, doncs no els deixem de fer servir, ja sigui durant la nostra pròpia infantesa, o més tard en la dels nostres fills, i fins i tot si sortim avis involucrats, en la dels nostres nets. No és d’estranyar, per tant, que tothom es vegi en cor de ficar-hi cullerada.
Totalment d’acord amb la genialitat i la saviesa de Cela.
Sobre la setmana aquesta, de moment, callo…
I 2, i 3, i 4… també. Realment, és molt greu el problema de la quantitat de gent, que pel sol fet de què qualsevol cosa hagi sortit per la «tele» ja li donin, no sols credibilitat, sinó, que ho converteixin en un dogma de fe.
«Paraula de «tele», lloat sigui el senyor».