Tapes i destapes

Sembla que a l’entorn de la pel·lícula ‘Tapas’ ha sorgit una polèmica, modesta, però interessant. He de dir que a mi la pel·lícula em va agradar força, molt, sobretot pel que representa en reflectir la vida de persones normals, en un barri com tants d’altres i demostrar que es pot fer bon cinema a partir de la nostra realitat més propera i entranyable.

La pel·lícula és en castellà, llevat d’alguna paraula en català, gairebé imperceptible. Això ha motivat alguna protesta, un escrit de l’inefable senyor Tubau, crec que al Mundo, dient que a la Torrassa es parla en castellà, i una resposta del senyor Monzó a la Vanguàrdia, precisant que a l’Hospitalet, avui, es parla de tot i s’entén tot.

Fa gairebé trenta anys que treballo a l’Hospitalet, he estat a diferents barris, que han anar creixent amb vida pròpia, tots entranyables. Ara, fa temps, sóc al de Santa Eulàlia, que és el que surt a la peli, i no pas el de la Torrassa. La Torrassa i Santa Eulàlia són barris dels més consolidats, s’hi parla molt de castellà però també català. Ara bé, el cinema no pretén reflectir exactament la realitat, ni tampoc la literatura. El llenguatge, en el cinema i la novel·la és fals, tergiversat, literari. La realitat no sempre és versemblant, ni té perquè ser-ho, supera sovint la ficció. En els creadors rau la responsabilitat de fer quelcom que sembli real.

Els intents de reflectir una realitat multilingüe sovint no resulten reeixits. Les sèries de tv3 fan de vegades alguna incursió al castellà, amb bona intenció, però amb resultats, al meu entendre, una mica forçats. La recerca d’un català versemblant també es fa difícil, ni el castellà ni el català de la literatura o del cinema són els que es parlen al carrer, diversos i barrejats, com la vida.

En resum, que m’agradaria, i suposo que és un somni, que aquest tema no incidís en l’èxit de la peli. A l’Almodóvar no li van demanar pas que traduís ‘Todo sobre mi madre’. I al senyor Monzó no li retreiem que quan escriu a la Vanguardia ho faci en castellà encara que una gran majoria de lectors d’aquest diari entenem el català. Aquest tema, malauradament, discrimina força i sovint no s’entoma amb objectivitat, s’hi barregen sentiments, polítiques partidistes, visceralitats i malentesos.

Més greu trobo veure anuncis a tv3 en castellà, per exemple. Del senyor Tubau, ni en vull parlar, ja sabem que és un provocador, encara que de vegades els provocadors van bé, perquè desvetllen polèmiques interessants, potser en aquest cas servirà per fer-nos adonar del poc coneixement que la gent té de les barriades de l’Hospitalet o de Barcelona. Ara es viatja lluny, a les quimbambes, però poca gent agafa un autobús o un metro i se’n va a fer un vermutet a algun racó de la perifèria desconegut, poca gent visita els museus de les rodalies més properes o es dedica a observar quina gent hi viu, si no és que hi té un parent a qui visitar. Això fa que hi hagi un gran desconeixement del que és l’Hospitalet, o Santa Coloma i del que són els seus barris, que es parli alegrement de la deshumanització dels barcelonins, distribuïts també en barris molt més humans que aquestes visions apocalíptiques i progres d’estar per casa, i que es parli alegrement des de la ignorància, de fenòmens com la immigració.

Hi ha una cosa de la peli que també voldria comentar, el capellà que hi surt, un carca. En aquest cas, i en aquell barri, el trobo una mica passat de rosca, però, bé, si no allà, a molts llocs encara en queden, d’aquesta mena. Al capdavall, potser tot plegat serà publicitat per a aquestes tapes tan properes.

[@more@]

Tweet