Surto aquests dies, a donar una volta per les festes i m’ensopego a la Plaça de Sant Agustí amb un recital de sarsuela, amb molta gent gran però també de més jove que s’atura, interessada, i filipins que surten de missa i també s’enganxen a l’acte. Canta molta gent del coro de L’Antorcha, una entitat del meu barri. I també un tenor del barri, jove, molt bo, Óscar Marín.
Arribo fins a la Plaça de la Catedral, plena de gom a gom, i veig que hi ha danses, de Menorca, i també de l’esbart Renaixença, que ho organitza. Aquest esbart es troba també al Poble-sec i aquest any ens van organitzar un magnífic festival de dansa folklòrica internacional, per la Festa Major.
Estufada del tot amb tanta aportació poble-sequina a la festa gran, al vespre m’ensopego amb una sorpresa desagradable. Sapeant, miro una mica aquest novel·lon que han començat fa poc, Mar de Fons, on amb quatre dies de vida ja ens han endegat una violació i un pobre drogadicte en hores baixes, això a dos quarts de deu d’un dia de festa, amb gairebé totes les criatures despertes. El noi, desesperat, li diu a la seva amiga que li vagi a comprar droga al Poble-sec, a la Plaça del Sortidor. Òndia, la placeta central del meu barri, on hi ha l’escola de les monges i on s’hi ha fet tants actes festius, on ara hi ha un centre cívic nou i actiu… El meu barri, que ja té una antiga mala fama immerescuda i tòpica, ara ha de patir aquestes referències televisives inesperades. M’emprenyo, no hi puc fer més.
Darrerament estic protestona i faig un email per la tevetrès, queixant-me de la cosa. No té arranjament, però al menys el meu honor suburbial ha reeixit.
Per cert, escolto per la tele que ‘la Mercè s’ha traslladat al dilluns’. Em pregunto si quan Nadal caigui en diumenge també el traslladaran… Una altra: per poder acabar el capítol del novel·lon el piromusical no el donen en directe, sinó mitja hora més tard.
[@more@]
Si ja no saben com acabar Ventdelpla, van i s’emmerden amb Mar de fons. Quin culebron i quina poca-solta que té! El vaig veure un dia i no més. M’he passat a la lectura nocturna (de llibres i de blogs).
I què me’n dius, de «El cor de la ciutat»? No sé si van pel capítol mil dos-cents i escaig (quins nassos)
«La nostra» per mi, ha acabat esdevinguent «la d’ells». Meva no ho és!
Petonets matutins.
Entenc molt bé que t’empipis perquè els mitjans no tenen dret a fer un mal ús de la sacrosanta llibertat d’expressió. Ja se sap ells són intocables i es poden posar amb qui sigui i amb el què sigui perque clar, com fan art, si més no s’ho creuen.
Sobre les festes en discrepo. Encara recordo un article a l’AVUI de Jordi Llimona proposant un calendari racional i se li van tirar a sobre. Tanmateix una mica de racionalitat amb les coses no em sembla malament, com la paràlisi de l’agost; per cert, suposo que és gràcies al turisme que ha minvat aquesta paràlisi.
Això que expliques que van dir de la plaça del Surtidor del Poble Sec és simplement, una demostració més de la manca de seny, i sensibilitat de TV3, avui dirigida per una colla d’incompetents incapaços d’equilibrar el compte d’explotació si no és a base de xabacanada, que ja sabem que comporta molts ingressos per publicitat.
Estic sorprès. Mai m’hagués pensat que presidint la corporació en Joan Majó, TV3 arribés tant avall.
No t’en facis mala sang, Júlia, que ells se’n refoten.
Espero que passades les eleccions hi hagi nous dirigents a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per la senzilla raó que és molt difícil poguer-ho fer més malament.
Has fet bé d’escriure tu a Tv3. Jo no ho puc fer, perque quan em foto de mala hòstia em costa molt controlar la llenga. I això de la plaça del Surtidor m’ha emprenyat i molt. Com m’agradaria tenir de cara al que ha escrit això!
Jo no veig cap telenovela. I aquesta Mar de Fons, pel que tu dius, s’hauria de dir Mar de Merda. La meva mestressa, que treballa de matins, després de dinar s’escarxofa al sofà i diu que li vé la son mentres fan les primeres burrades a la novela d’aquella hora, abans de quedar adormida.
Però això que tu expliques que van dir no és una burrada. És una cabronada. I paro aquí, que no em vull embalar.
Al contrari, vui que fagi de contrapès el que expliques de les entitats del barri. I sobretot de l’Oscar Marin, una de les millors veus de tenor que he sentit. L’Òscar te molta qualitat i amb una mica de sort, que la necessitarà en aquest “mundillu” de tiburons del bel canto, tirarà endavant. Com en altres èpoques ho va fer, també amb penes i treballs, un dels millors barítons que hi ha hagut, el Manel Ausensi, que també era del Poble Sec.
Ho sento, però a mí això de les festes de la Mercè, ni fu ni fa. Més ben dit, ni fu ni nà, perque el fa sí, sobretot si es sostingut major.
he de dir, cosa de la meva ingenuïtat, que vaig veure un fragment del mar de fons aquest, i vaig quedar impactat, vaig pensar «si que passen coses, aquests guionistes se les saben totes», però tot i així no soc capaç d’aguantar aquests productes televisius més de cinc minuts, no només perquè els guions estan sobreactuats i perden la virtut del realisme, però és que a més tinc la impressió que els actors són com màquines fredes i buides, i em fan girar la mirada cap a un altre lloc. No veig els personatges, veig uns professionals representant una impostura, i això també em molesta, no sé per què me’ls hauria de creure per força, i em sembla que em volen colar gat per llebre.
Ara bé, sobre l’escenari escollit per a les escenes de delinqüència al carrer, soc de la opinió que reflecteixen la nul·la voluntat de fidelitat a la realitat, a part que malmeten espais «innocents». No tinc ni idea de com funcionen les coses en aquesta plaça del Poble Sec, però en tot cas no em consta res del que expliquen a la tele. En canvi, us podria dir ràpidament, mitja dotzena d’emplaçaments que tothom coneix i són verídics: la Plaça del Sol, a Gràcia, la Plaça Real i la Rambla Nova, a Ciutat Vella, el Passeig Borbó a la Barceloneta, per no parlar de Torre Baró, Hospitalet, Gavà… si això no és fer la vista grossa i mirar a una altra banda, que m’expliquin quina percepció de la realitat tenen aquests guionistes. El Poble Sec, com tots els barris deu tenir els seus punts calents, però no és precisament el mercat de drogues més emblemàtic que podien escollir. I, en tot cas, és una manera frívola de tractar el tema, on es busca més la semblança amb una sèrie policial nord-americana qualsevol, que el retrat de la realitat.
Tens raó amb tot el que dius. Quan a TV3, a mi també em sembla que es troben en un període de decliu important, sigui per mirar de competir amb les altres cadenes o per qualsevol altra raó, però la veritat és que respecte els canals de TV generalistes, no veig que hi hagi alternatives globalment millors, a no ser que siguis fan d’algun canal monografic dels de cable o satèl·lit.
Llegeixo avui a La Vanguardia: «Dos motoristas disparan sin herir contra un vigilante de una pizzeria de Poble Sec». Els trets van ser fets contra el vigilant de la porta d’una pizzeria situada al nº 12 del carrer Margarit. O bé les telesèries criden al mal temps, o, com deia Oscar Wilde, «la natura imita a l’art».