Un dels llocs de la ciutat de Barcelona que més m’agrada és el mercat de llibres vells de Sant Antoni, els diumenges pel matí. Malgrat que ha experimentat alguns canvis, malgrat que una bona part està ocupada ara per parades dedicades a jocs d’ordinador i coses així, encara es mantenen les habituals, de llibres, cromos i altres estris de paper. Ara, a més de llibres vells, també se’n troben de nous, fons editorials, suposo, a bon preu.
Hi vaig sovint, sempre que sóc a Barcelona, en diumenge. Ja pot fer calor o ploure, sempre hi ha gent, més o menys. S’hi ha d’anar aviat, perquè després la gent t’ofega i t’empeny. Ara sóc grandeta i ja no haig de suportar tantes arrambades d’aquelles d’abans, amb rerefons eròtic, freqüents a les aglomeracions.
Ahir, per celebrar l’onze de setembre, em vaig comprar un volum de Montoliu, sobre les Quatre Grans Cròniques, perquè estic recollint material sobre la de Bernat Desclot. Era un llibre per estrenar, amb els fulls encara per tallar, però molt groc i polsós, de l’any 1959. Dotze euros, amb una mica de regateig, però els dono per ben pagats.
També em vaig comprar una biografia de Mata-Hari, nova, nova, per quatre euros, que sembla prou reeixida. Darrerament m’ha tornat a agafar per aquest gènere, encara que és un gènere difícil, perquè cal rigor històric, escriptura amb grapa i defugir l’excés de dades erudites i de notes a peu de pàgina, que les fan feixugues. I cal, també, una mica de passió pel personatge biografiat.
Al Mercat de Sant Antoni no s’hi ha de buscar cap llibre, són els llibres els que ens troben a nosaltres. A mi m’agraden, sobretot, les piles a un euro, a dos o a tres, on pots remenar i on, sovint, trobes sorpreses agradables. Els llibres com el de Montoliu, més buscats i valorats, també són interessants i sempre miro que portin el preu escrit, altrament, si et veuen interessada et demanen preus exagerats. I jo no en sé gens, de regatejar.
No visc massa lluny del Mercat, cosa que facilita el passeig fins a les seves parades de diumenge. Ja hi anava de petita, a comprar i canviar cromos (Cine Foto, los Diez Mandamientos, Ben Hur, fins i tot de pelis de la Marisol, ai) . De tant en tant surt una col·lecció emblemàtica i torno a veure infants -i adults- cercant el cromo que falta, fins i tot en uns grupets espontanis que es formen a l’entorn del mercat. També hi ha jovent, molt d’ell de Marroc, que t’ofereix jocs i programes d’ordinador. De vegades se’ls disol, per part de la guàrdia urbana, però tornen i retornen, l’economia marginal no pot desaparèixer del tot.
L’olor de paper, de pols, les piles de llibres, els cromos de picar i de col·lecció, els documents antics, les postals, les monedes, tot plegat forma una mena de món molt especial, intemporal, etern. De vegades compro alguna revista antiga, de cinema, de moda, del que sigui. Comprovo, amb pena, que el paper és un material difícil de conservar en bon estat. De tant en tant hi ha fons de llibres que provenen, es veu prou, d’algun pis que s’ha buidat, llibres amb dates, dedicatòries, noms, ex-libris. I allà medito sobre l’efímera glòria de paraules que han estat escrites amb il·lusió, que potser, en algun moment, com els actors i les actrius, han triomfat, i que ara esperen, com l’arpa de Bécquer, una mà que els arrenqui, altra vegada, els sons de la imaginació.
[@more@]
Els llibres vells rejoveneixen amb la nostra lectura; els llibres esdevenen vells quan són abandonats pels nostres ulls.