Des del mes de setembre de 1978, (i aviat farà trenta anys), que treballo a L’Hospitalet. Sembla mentida, però molts catalans i catalanes que viatgen força pel món desconeixen les ciutats més properes, els seus petits museus, els seus parcs i mercats, a no ser que hi tinguin família, per exemple. L’Hospitalet ha estat durant molt de temps una gran desconeguda. De la mateixa manera que quan deia que vivia al Poble-sec més d’un em mirava arrufant el nas, quan deia que treballava a L’Hospitalet de vegades em filustraven amb una mena de pena, com si allò fos una mena d’indret conflictiu i desmanegat. L’Hospitalet és la meva segona pàtria, després del Poble-sec, és clar.
L’Hospitalet va créixer molt, de sobte, durant els cinquanta i seixanta, de forma caòtica i excessiva, és cert. És, de fet, una suma de barris, de realitats diferents i semblants, amb un eix central, que és la Rambla Just Oliveres, seguida de la Rambla de la Marina. Gràcies a moviments veïnals molt reivindicatius es van aconseguir força millores, durant els seixanta i setanta. Ara, la majoria dels seus barris són bons llocs per a viure-hi, la gent també s’ha estabilitzat i molt de jovent, fill i net d’antics immigrants, se sent d’allà, de la seva ciutat i del seu barri i del seu carrer. Molts nou vinguts de tot arreu, com passa a gairebé tota Catalunya, també es van integrant als paisatges de la ciutat.
He treballat a barris diferents d’aquesta estimada ciutat. Ara treballo a la zona sud de Santa Eulàlia, un indret que està canviant molt i no sé pas si per millorar. Allà hi estan fent ‘la ciutat de la justícia’, un nom molt fatxenda pel que ha de ser en realitat: una sèrie d’edificis lletgets, dedicats a jutjats. Es diu que la Gran Via, en aquella zona, serà un boulevard. De moment hi ha un gran centre comercial (compri en un palau, deia la propaganda) i l’Ikea, famosíssim centre de venda de mobles modernets, de preu ajustat. Antigament, part d’aquella zona i de la que ocupa la Fira era dels escombriaires, que hi estenien el producte del seu recapte quotidià, en un temps en el qual tot es reciclava.
El preu dels pisos, a la zona, amb tanta urbanització moderna, s’ha triplicat i més, en poc temps. Abans, quan sortia del tren, a l’exterior, m’acollia un immens eucaliptus, que, quan feia humitat, escampava una olor agradable i coneguda. Era a l’entrada d’uns magatzems, ara hi ha fet blogs de pisos i oficines. Avui, quan travessava el Parc de l’Alhambra, ombrejat, amb aquells filets de sol que s’escolen entre els arbres, i escoltant alguns ocells matiners, pensava en què jo havia vist els seus inicis, des de la Gran Via, quan tornava de sortides familiars de diumenge i no sabia que un dia hi passaria cada matí. Aleshores era un rectangle eixut, amb uns arbres raquítics, que han assolit un aspecte majestuós en pocs anys.
Celebro l’arribada de la nova tardor i els gairebé dos anys del meu blog amb un nou espai, dedicat a L’Hospitalet, a la seva història i als seus paisatges. Espero que us agradi. La fotografia d’ahir, contàiner inclòs, és del Parc de l’Alhambra.
Ei, noia!
Sembla que el nostre món és comú en moltes coses. Des de fa més de tres anys treballo a les obres de construcció d’aquesta «lletgeta» Ciutat de la Justícia. O sigui que si més no per algunes hores, som també veïns!!!
Tot i que no el sovintejo massa, el Parc de l’Alhambra m’ofert alguns dels seus racons, en els que cada migdia reposo el dinar, amb algun llibre entre les mans i els ulls entossudits en tancar-se.
Tens raó sobre això dels que viatgen o viatgem, passa una mica com amb els museus encara que sóc dels qui procura conéixer els d’aquí també tinc unes quantes assignatures pendents.
L’Hospitalet l’he conegut més aviat per feina car he treballar a ELGA, et sona?, a Santa Eulalia i més tard anava de tant en tant a la Rambla Just Oliveras que evidentment fa molta patxoca.
L’única visita cultural que vaig fer fa anys va ser a la Tecla Sala.
Bona tarda
Darrerament he ant un parell de vegades a L’H i està canviant molt. nonomés la part de la Gran Via, que quedarà molt maca, quanl’acabin, sino la construció de pisos, això sí cada vegada més card. La Rambla és tot un luxe per la ciutat.
Quan desconeixem una realitat la pintem del color que més ens convé. I potser convenia establir i remarcar les diferències socials amb barris com Sants o l’Eixample, posem per cas.
Tens raó, quan fem turisme visitem (al menys alguns) museus, esglésies, exposicions temporals… I en canvi desconeixem llocs força interessants de la nostra pròpia ciutat, que de vegades són a tocar de casa. Al cap de poc temps d’arribar a Barcelona em vaig adonar que coneixia més llocs i barris de la ciutat que alguna gent d’aquí de la meva edat, que rarament es movien del seu barri o del «centre». Ara em passa una mica el que els passava a ells: sóc menys nòmada i aventurer, m’assabento menys de les ofertes culturals…
Jo vaig treballar una temporada a l’Hospitalet. Feia classes de català (cada any una escola diferent)en l’època en què encara l’ensenyament de la llengua no era oficial i l’Òmnium subvencionava els professors. No recordo el nom de la darrera escola, però estava situada just davant dels quartels de Lepanto, un lloc que molta gent es pensa que pertany a Barcelona. Les reunions les fèiem a la Rambla Just Oliveras. De tots maneres, conec molt poc la ciutat, i em sembla molt interessant la teva iniciativa.
El que també m’agrada és que incloguis fotos. Penso que les imatges, sobretot si són pròpies no només il·lustren el tema sinó que ens parlen una mica de la persona que les fa. En el meu bloc de vegades m’interessa tant la imatge com el que dic, potser en algun cas més i tot.