Ahir el blocat no anava bé i, com a conseqüència, ignoro per quina màgica activitat de la xarxa, va desaparèixer el meu escrit sobre el Dia Mundial de la Poesia, fet el 21, és clar, i algun comentari que ‘els amables lectors i les amables lectores’ m’havien inserit.
Ahir vaig anar a fer-me el DNI, a conseqüència del furt del qual vaig ser objecte directe, fa dies. La cosa anava molt bé, un servei molt eficient, hi havia cua però en menys de mitja hora ho havia enllestit. Aquestes activitats que no són usuals i que comporten canviar una mica l’horari, ja que hi vaig anar pel matí, a les nou, donen una visió del món i de l’entorn molt diferent, palesen la varietat d’activitats, fins i tot de llum, que amara els entorns quotidians. La gent del metro era diferent, l’hora en la qual em movia pels carrers, també. Els infants ja eren a escola, hi havia més botigues obertes. M’ha passat, d’una altra manera, quan he sortit de nit, cosa que no faig habitualment. Existeixen mil móns, a l’entorn de les diferents hores del dia, que se’ns escapen.
Mentre esperava, a comissaria, llegia la denúncia que vaig fer, quan em van robar. Gairebé em va fer riure, semblava un poema humorístic, declara … que no va notar res, que quan va mirar la bossa ja no hi era, que… Realment, el lladre era un mag, i si algun dia es dedica a activitats més convencionals, crec que podria eclipsar Haussman, ja que ningú de la taula el va veure ni sentir. Ara m’ha passat això amb l’escrit, no he notat res i quan he tornat a mirar el meu blog, l’escrit ja no hi era. No sé si me l’han robat o s’ha esvaït per l’espai sideral. Com que hi vaig incloure un poema sobre la paraula, el torno a escriure, per als afeccionats i afeccionades. Bon dia.
[@more@]
Paraules, mots, idees, anagrames,
Proclames, bans, poemes, instruccions,
Novel·les i receptes casolanes,
Acudits, cantarelles i cançons.
Estirabots, sinònims, mots creuats,
Sentències, octavetes, fulletons,
Auques i rodolins, paper mullat,
Cartes de suïcides, targetons.
Insults grollers, renecs i barbarismes,
Pregàries, diccionaris, catecismes,
Ordres, murmuris, recomanacions.
Tractats d’urbanitat i de civisme,
Embarbussaments llargs, constitucions.
Al capdavall, fonemes, sorolls, sons…
Júlia
Tens raó, Reina del Poble Sec. Ahir em vaig passejar – vanament- per davant del teu carrer virtual, però la teva caseta havia desaparegut, així com la del senyor pensador. Com que tots dos formeu part de la Urbanització Blocat, vaig pensar que uns mags invisibles us estaven fet una bona neteja pels vostres carrers, el que no em vaig arribar a pensar és que també us netegéssin les paraules… m’alegro que hagis recuperat el DNI (a mi això d’aguantar deu anys amb aquella foto em posa nerviosa) … al costat del planeta ple de mitjons que es perden per la rentadora hi deu haver un planeta ple dels DNI «perduts» o «canviats de lloc» pels «cacos»… i ara me’n vaig, que jo quan m’hi poso no callo! Un petó lluminós.
Jo vaig escriure un comentari i m’adono que no va quedar, però com no podia entrar… O sigui que et volia dir que com no estic capacitat per a comentar poemes, però si pels mots, el teu recull m’ha agafat ganes de posar-ne un altre que es deia quan era nen: aventis. Els aventis era contes improvisats que ens explicavem entre nens i els efectes especials eren les onomatopeies per a visualitzar una porta que es tanca a poc a poc o un cotxe que va «a tota velo». Clar, no teníem una «consola» o «teclat amb pantalla connectada per fer jocs»
m’has fet pensar en quan era petita i en els pocs dies que sortia en horari escolar per poder anar al metge. De cop, els meus carrers s’havien convertit en desconeguts però fascinants.
Durant molt de temps he considerat la rutina com una mala cosa, potser perquè l’associo o l’associava a fer les coses d’una manera mecànica, sense pensar, de rutina diem. Al marge, doncs, d’aquest sentit negatiu afirmo que la rutina és la millor cosa del món. Vol dir que sense tenir una «vida excitant» les coses rutllen, van com sempre; que quan obro la porta de casa sé a qui trobaré o quan truquen sé qui és i que tothom dorm al seu lloc.
Entre que abans d’ahir no anava bé, i que ahir no vaig prestar massa atenció als blocs, no vaig poder veure el teu —ara desaparegut. Menys mal que has estat perseverant, i has tornat a penjar el poema. Hagués estat una llàstima perdre-me’l.
Si jo maeix esmento en Llull és perquè en sóc el primer de saber la diferència amb avui i a més he estudiat el turisme com he dit; tanmateix, crec que encara és millor viatjar que fer la col.lecció completa del National Geographic. Hi ha coses que, crec, s’han de palpar. No és el mateix veure el film «Wal Street» que caminar per Wall Street, que impressiona, i veure com els oficinistes actuen abans d’entrar, fan el cafè, etc. O què fan alguns de les tribus de l’Amazònia per viure. Ja sabem que tot es massifica, però cal cercar escletxes en aquesta massa i, per altra banda, el viatge és un canvi. Viatjar té tres exigències: la salut, la butxaca i una curiositat infinita; una curiositat que només me l’aturarà la butxaca o la salut
Ofèlia, consumisme ho és tot. A no ser que em diguis que tots els teus llibres i discos són de préstec de la biblioteca més propera, però ¿no vas gens a la moda? i no vas a cap restaurant? A la que surts de casa has de posar la mà a la butxaca. És fàcil criticar el turisme perquè com tot allò que s’ha massificat ha perdut l’aroma aristocràtic del s.XIX, però prefereixo veure Venècia amb els meus ulls que no en un text de Mann i Praga en un text de Kafka i si pogués veuria tot el món perquè quan abandoni el món serà per no tornar-hi. I jo vull anar-me’n ben tip o, dit d’una altra manera, els meus capricis són urgències. Tots triem els capricis i el que no tria és perquè no pot, però a la que pugui ho farà, és lògic oi?
Ai Albert, no siguis «cenizo» i passeja’t força anys per aquest món sense abandonar-lo!!! Per altra banda… el meu poble s’abasteix gràcies al turisme… i això em fot molt perquè les aglomeracions em molesten moltíssim, però sóc tan conscient que quan jo vaig a visitar altres llocs també em consideren una turista… està clar que m’agradaria més ser viatgera que turista, però em temo que avui en dia aquest concepte ja no existeix. En fi, un tema que dóna no solament per un post: dóna perquè cada blogero en doni el seu punt de vista, segurament tots diferents i tots igualment respectables!
Apa, que demà ja és dilluns, ànim, que no ha estat res!
arare: no sóc «cenizo», però seré «ceniza», hahaha. Ei! no tinc cap pressa eh!
manel: ostres, això de les mans no ho recordo, però m’alegro d’haver trobar un contador d’aventis, segur que eren millor que els dibuixos japonesos fets amb ordinador, ecs!
Hola a tothom , poc a poc vaig entenent com funciona el bloc, una mica de la ma de la Júlia, i estic realment sorprès, pensava que tot aquest mon em resultaria estrany, com un fora d’hora dels que descrius, en canvi em trobo molta vida, molta personalitat, i poesia per tot arreu, es fon l’ informàtica i la energia personal , felicitats Júlia, i sento lo del robatori.
Avui he anat al teu poble, Júlia (no al Sec sinó al general) i venia en tren (que és molt més entretingut i més barat que «baixar» en cotxe i a més a més no cal conduir) i se m’ha acudit una trapelleria: muntar un «Necnum» blogero, he he he he… m’abstinc de mencionar què és això del necnum fins que algú no pregunti, i en qualsevol cas deixo a les teves mans la resposta a la incògnita (au) potser és una solemníssima i enorme ximpleria… però bé, el cable queda «tirat» (i ara que he deixat la pedreta, amago la mà i me’n vaig a dormir) bona nit!!!
Júlia, gràcies pel pareado
Arare, Ostres! Vas forta eh! Sort que ja t’has ficat al llit, del contrari et tindria a l’Ascensor o al Paraigua fins demà la matinada
kjsagfkhgdchbdsbrhbehwbrfbgsdkbchjbdsnkjbfljsbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbsssssssssssdafkjhdsbckbdskbfkhgksbdkfbdsaviva elk madrid fdsajfkdsahjdsahfkdjfkhsadkjfkdfkjdskjfkjldsfhjshnckjsbd sanjfdlnss d696969669969696jlknflkjdsaflkdsjftljwfljdslj´ñ ksajdf
kajfdsldskjhflhsdlf dfviva dkfjsfadfdsjsatnas fdfjdslkjfljdsfjskdfkdsjflksjdfkjsdflksdmforireisss dfjksajdlkjdslkfjsdlkjf sdjf sdjatodos dsfjkdsfjdsjfjdsfkjañkjfkjdflkjfajde aqui fasdjfjsdlkjfhdslkjhfkdshfkjhsdfijhsdfpoco.¬¬ :-)(-:
morireis sdjfkjdslkfjkdsljfkdsjnvcsdjhfjhhjdshftodos