La nova i prevista llei d’educació està aixecant una estranya polseguera. Com l’Estatut, l’educació s’està instrumentalitzant per part de l’oposició en contra del govern Zapatero. Mentrestant, la gent normaleta, del carrer, i encara més els que estem relacionats amb el món educatiu, no acabem d’entendre què passa. Quantes lleis portem, ja? I, pel que diuen, el fracàs escolar no fa res més que avançar, encara que també caldria saber de què parlem quan parlem de fracàs.
L’escola ha canviat, molt, i ha millorat també, molt, en els darrers anys. Però se li volem entatxonar tantes coses que, per força, n’ha de perdre moltes altres. En un horari limitat no s’hi pot possar ‘tot’, perquè tot passa per l’escola: música, educació física, valors, plàstica, idiomes estrangers, educació per la salut, per la pau, i per tot allò que estigui de moda ‘moral’ en el moment que calgui.
Hi ha qui creu que el fracàs és de l’escola ‘progre’, jo crec que la renovació de l’escola va ser bona, però que s’ha fet una mala lectura del progressisme, en el sentit de bandejar l’esforç i altres coses, com la bescantada memòria. Sóc contrària als canvis quan les coses funcionen, la reforma i el pas dels nois i noies de tretze i catorze anys a secundària, crec, va ser negatiu. Calia, sembla, unificar amb Europa, diuen.
L’altre dia parlava amb algú més jove dels trenta punts de l’escola nova, però ningú -més jove que jo- sabia de què anava, allò. A l’escola, i des de fora de l’escola, cal renovar, reciclar, sempre estem igual. L’experiència no té cap importància, sembla, es forneix una mena de complex d’inferioritat a professionals que porten trenta anys a l’escola i que se n’han sortit prou bé.
Sovint els programes, les proclames, les propostes i els cursets vénen de la mà de persones que no són a l’escola, que no hi treballen directament, que s’han ‘col·locat’ a serveis periferics de l’educació: centres de recursos, sindicats, partits, ongs… Hi ha més gent al volt de l’escola que a dins, és un món que, pel que sembla, dóna un rendiment. La qüestió dels llibres de text, dels currículums, és espinosa i difícil.
Personalment crec que a l’escola s’haurien de fer molt poques coses, aquelles de sempre: llegir, escriure, comptar i pensar. Si aquestes quatre coses es fessin bé, sense angoixar la gent que hi treballa, eliminant la burocràcia immensa que ens aclapara constantment via informàtica, totes les altres ens vindrien donades de més a més. Crec que el president Zapatero va fer un desafortunat comentari -diuen- sobre el fet que es faria més educació física i menys religió. Jo estic en contra de la religió a l’escola -un tema delicat, que ampliaré en una altra ocasió- però, potser, també de l’educació física excessiva i de l’esport massa competitiu. No cal treure res per posar una altra cosa, cal reflexionar sobre els continguts i els objectius de l’escola, i donar la paraula a les persones que hi treballen directament, des de fa anys: senyores mestres en actiu, una mica grandetes, per exemple, tan absents a les tertúlies sobre el tema.I dic senyores perquè, a primària, som majoria encara que, sovint, la paraula la tenen els senyors, pel que sembla.
Volia parlar de la presentació d’un llibre, però el tema educatiu m’ha semblat prioritari. Podeu consultar el bloc Un balcó al Poble-sec, si us interessa el món literari.
[@more@]
La educació està molt malament i són penoses le condicions de treball en molts centres. Podem fer servir tota la tecnologia del món però no hi ha el més bàsic de tot: el respecte. Un professor no pot estar bregant contra uns quants esvalotats (perquè a casa no els volem, perquè no els donen afecte, perquè els consenteixen) i perdre tot aquest temps que podrien aprofitar els altres alumnes.
són massa coses, és com fer una paella: molta gent qeu mira i que n’opina, però al remat només la fa u i ja ha de ser bo, perquè si no s’endurà tots els bastons.
De l’educació ja en parla prou gent, Júlia; i, tot i que amb això no n’hi vull restar importància —ans, al contrari—, prefereixo dedicar l’espai a parlar de la teva obra. M’he retingut fins ara a fer el comentari, doncs, tenia l’esperança —i la il•lusió— de poder assistir a l’acte d’aquest vespre. Malauradament, però, amb tan sols mitja hora de diferència —a les 7 de la tarda— tinc una reunió a la zona de Vall d’Hebron, que m’ho impedirà. Deixa’m, això sí, desitjar-te el millor. Endemés, no me’n puc anar sense preguntar-te si el fet de què també presentis altres llibres teus ja exhaurits, en representarà una nova edició. Una abraçada.
1.- M’agraden les teves quatre regles (llegir, escriure, comptar i pensar). A mi em van ensenyar només les altres i ortografia (del castellà) i crec que aparellat amb el autodidactisme no em queixo. Em guardaré prou de defensar l’escola franquista, però crec que el salt que s’ha fet és més mortal que de llargada. 2.- De tot podem fer una lectura positiva o negativa i si la vull fer positiva dic com tu que l’educació física no ha de ser excessiva, però suficient, car l’excés ja el tenim en una religió que ja ens ha posat el Nadal al carrer. 3.- També m’agradaria anar al carrer Blai, però seré a Horta de 3 a 8. 4.- Sobre civisme i educació recomano l’article del 12.10.04 de Jesús-María Silva Sánchez a La Vanguardia. El puc scanejar i enviar per email a qui me’l demani