He llegit en algun post comentaris, jo crec que ingènuament maliciosos, sobre això de Nova Orleans. Queixes, per exemple, del fet que se’n parli més que no pas de l’Irak, o en el sentit antiamericà habitual de ‘ja els està bé’, coses així. Això ja va passar amb allò de les torres bessones. Només voldria dir que una cosa són els fets polítics, condemnables, i una altra les víctimes, sovint innocents, siguin d’on siguin i només cal veure el tipus de gent més afectada pel Katrina. Crec que s’hauria d’anar amb compte amb aquestes valoracions tendencioses. Una altra cosa és com en parlen els mitjans o quina quantitat de temps hi dediquen, posats a protestar, val més que protestem de que no es parli gairebé gens, per exemple, del Sudan o d’altres indrets en violència permanent, que ni tan sols sabem que existeixen, ben sovint, si no és que tenim relacions amb entitats d’ajuda.
Un altre tema que vull comentar és l’afició dels poders municipals en enderrocar i desfer monuments franquistes. No valdria més, com han fet en altres pobles, dedicar el monument a TOTES les víctimes de la guerra i fer constar que va estar construït en l’etapa franquista, des d’una visió parcial i injusta? Això contribueix a millorar la tan comentada memòria històrica? És que s’hi ho esborrem del mapa ja no existeix? Això em recorda l’afany enderrocador d’esglésies de quan la guerra, no valia més haver-les fet servir per a altres usos que no pas perdre temps i explosius en enderrocar-les? Si volem fer desaparèixer monuments totalitaris haurem d’acabar enderrocant les piràmides d’Egipte. Per cert, l’altra dia, a la tele, comentant el tema, van parlar de carrers amb noms franquistes i van enfocar el rètol del carrer del Duc de la Victòria (parlo de Barna). L’Espartero pot resultar dubtós o desagradable però, que jo sàpiga, no té massa a veure amb el franquisme perquè ja feia anys que criava malves. Si volem esborrar-ne el nom perquè va fer bombardejar Barcelona caldrà treure en Prim de la Ciutadella, ja que crec que va fer una cosa així.
Els canvis de nom i l’enderrocament de monuments és una dèria constant dels poders públics, s’esborra, s’enderroca, i aquí no ha passat res, i s’hi ha passat, com va dir algú, s’escriu una nova pàgina als llibres d’història i ja està arreglat. Quin món de mones.
[@more@]
Doncs, mira, crec que estic força d’acord amb tu, júlia, sobre això de l’enderrocament dels símbols de la història més desgraciada. Amb una mica d’imaginació, se’n podrien fer moltes coses que ajudessin a entendre la història, no a esborrar-la.
I sobre els efectes del Katrina, les víctimes sempre són víctimes, visquin on visquin. Potser l’únic de bo, si és que hi pot haver res de bo en desastres així, és que la recuperació serà més ràpida que en qualsevol altra part del món.
Enderrocar un monument feixista pot provocar-nos una satisfacció intensa, però no canvia la història i a la vegada estimula l’oblit, que és una de les pitjors coses que ens pot passar. Una bona opció, com dius, és la de «reorientar-los». De totes formes, una cosa és un bloc de ciment, una columnata o quelcom així, i una altra una estàtua eqüestre… Potser aquestes es podrien deixar en alguna sala dels «horrors» d’algun museu.
Pel que fa a les desgràcies d’aquests dies, ja ho vem comentar un cop: seran notícia fins que n’hi hagi una altra que «vengui» més.
Això de la memòria històrica, que és una expressió que, com totes, de tan usar-la, perd autenticitat, és també un negoci: La prova:
http://www.cnt.es/noticia.php?id=1928
Salut.