Ho he aconseguit! He respost al qüestionari i aquí al deixo, a la consideració i la tafaneria dels viatges impenitents i dels pelegrins i pelegrines del ciberespai, un lloc tan eteri com real, sembla.

Per cert, segur que si hi tornava el faria d’una altra manera i amb uns altres continguts.

[@more@]

Discos (cd) triats a l’atzar

Charles Aznavour Vivre avec toi

Tomeu Penya De tot cor

Carlos Cano Forma de ser

Chico Buarque Ao vivo

Habaneras Orfeón Donostiarra

Esquirols Colze amb colze-Licor d’herbes bones

Jorge Cafrune Grandes èxitos-doble

La Ronda de Boltaña País de amanecida

Javier Krahe Valle de lágrimas-aparejo de fortuna

Dulce Pontes Lo mejor de…

Ives Montand Les feuilles mortes

Em deixo, amb pena, Gardel, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Mina, Imperio Argentina, Conxa Piquer, Pasión Vega, Moustaki, Brel, Machín , Cohen, Serrat, Brassens i altres… molts encara en vinil i cassette, és que sóc antiga. Poca cosa en anglès, ja ho veieu.

Darrer CD:

Ronda de Boltaña Cortinas de humo

Serrat, un disc antic on hi ha ‘De mica en mica’, que m’agrada molt.

Darrera cançó escoltada:

Mermelada de moras Ronda de Boltaña

Una bonica història on surt el Poble-sec, la meva petita pàtria.

Volver i altres tangos de Gardel.

Cançons amb sentit per algun motiu:

L’àguila negra, versió de la Maria del Mar Bonet, per molts motius

El vals de las mariposas, perquè és de quan festejava.

Mira que eres linda, de Machín, diuen que quan era petita la cantava.

Sota el mas ventós, sardana, em recorda el pare.

L’home del piano, de Dylan

Homenatge a Teresa, de l’Ovidi Montllor

… i en general, tota la música de la meva joventut, com ara allò de ‘nos quedamos soooolos, como cada noche, hoy te veo tristeeee…’

I cançons de l’estiu, com ara Qué será lo que quiere el negro o altres, la música de Grease o de La mujer de rojo, m’evoquen estius de càmping i festa major i finals de curs a l’escola amb festivals patxangueros.

Em fa vergonya…

Cap música no me’n fa, en tinc molta que es pot considerar frívola o de poca qualitat, però cadascuna arrossega la seva entranyable història.

Llibres que m’han marcat

(Tant com ‘marcat’ potser no, cito de memòria, diuen que la memòria és un bon crític)

Poemes: Espriu, Foix, Sagarra, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Margarit, Machado…

Bearn, de Vilallonga

Anna Karènina, de Tolstoi

Últimas tardes con Teresa, de Marsé

La ciudad y los perros, de Vargas Llosa

La Regenta, de Clarín

Terres de l’Ebre, de Juan Arbó

Un amor fora ciutat, de Pedrolo

Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany

Los Napoleones, de González Ledesma

De no-ficció: La por a la llibertat, de Fromm

… i, en general, tots els que reflecteixen una Barcelona gairebé perduda.

Música baixada

No domino la tècnica ni hi tinc afició, cap.

Durant l’any llgeixo…

Doncs uns quants, no vull semblar pedant, més de cinquanta-i-tants, però n’hi ha de llargs i de curts, eh?

Per cert, ara, molta biblioteca, més que no pas llibreria, qüestió de diners, d’espai i també de desenganys, en haver gastat diners en llibres que no ho mereixien i haver caigut en el parany del màrketing. Les biblioteques públiques han estat una de les coses millors que han fet els ajuntaments en els darrers anys.

Darrer llibre comprat

La porta, de Magda Szabo

Càlcul d’estructures, de Joan Margarit

Entre el roig i el negre, de Mir Serra

Fantasmas del invierno, de L. Mateo Díez

Llegint ara…

La porta mencionada

Muertos de papel, de Giménez Barlett (no sé per quin motiu, el calor em provoca ganes de llegir novel·la de misteri, lladres i serenos que deien abans, n’hi ha de molt bona, per cert).

Llibre que no he acabat

Aixó sí que em fa vergonya confessar-ho:

A la recerca del temps perdut, de Proust

(sempre se m’ha fet pesat i no l’he pogut acabar)

Tweet