Avui volia fer festa -del blog- però acabo de mirar els diaris, de forma virtual, de moment, i hi ha un parell de coses que m’han provocat reflexions espontànies i arrauxades. Una d’elles és la qüestió del castell de Montjuïc, que no acaba de trobar arranjament. He sentit opinions per a tots els gustos, respecte al castell, hi ha qui l’enderrocaria del tot. Jo sóc molt poc partidària d’enderrocar res. Jo l’arranjaria i hi instal·laria un espai museístic amb la seva història sencera i real, sense partidismes, explicant-ho ‘tot’ i ‘tot’ vol dir tot, o sigui les històries reals de tots els que hi van patir i morir fossin de la ideologia que fossin. Després, en un altre espai, hi conservaria el fons vàlid del que hi ha, sí, les armes també, explicades i comentades, perquè el món és així i fer volar coloms no va enlloc. I també altres coses, com ara els magnífics quadres de Cusachs. I la resta, turisme viu, cafeteria, coses així. De moment, la cosa està pitjor que temps endarrera, ja que les condicions del govern central no es poden consentir i, per tal, cal encara una negociació una mica dura. I reivindicacions ciutadanes, també, perquè, realment els barcelonins senten que Montjuïc és ‘la seva’ muntanya? Montjuïc ha estat la muntanya dels pobres, dels barcelonins pobres i ara sembla que tots som rics (?).
El problema de Montjuïc, però, no és tan sols el castell. El problema és que de tant en tant es diu que es farà una mena de pla general, que de tant en tant s’arranja un espai i es fa molt soroll, el problema és que el centre de la Font del Gat està sota mínims, el problema és que hi ha molts racons encara impracticables i deixats i bruts. El problema és que la ciutadania propera, bàsicament Poble-sec -també Zona Franca, Font de la Guatlla, encara que per l’altre vessant que, crec, ha millorat de forma més evident- sembla que hi té a dir poca cosa a dir, sobre el tema. S’han fet coses importants, és cert. També s’ha perdut molt espai verd, ja des de les Olimpíades, però sembla que això no preocupa massa la ciutadania, en general.
Ara s’ha evocat l’incendi del Liceu, un episodi una mica fosc, segons em sembla, ja que mai no s’incideix sobre les minses mesures de seguretat existents abans dels fets. Moltes llagrimetes, sí, però per moltes persones d’èpoques pretèrites el Liceu simbolitzava la faramalla burgesa més provocadora, en una ciutat amb bosses de pobresa i misèria molt properes al teatre, sóc contrària a tota mena de violència, però el fet que el Liceu fos l’objectiu de les famoses bombes vol dir quelcom, crec. Però mai no s’ha plantejat enderrocar el Liceu, fins i tot quan es va tornar a construir es va voler fer ‘com abans’ i sembla que ningú va protestar cosa que, des d’una perspectiva històrica i progressista, fins i tot em sorprèn.
També llegeixo, a l’Avui, més enllà de la qüestió, espinosa, de la cessió del castell -més aviat de la no-cessió, tal com va tot-, aquesta mena de rebel·lió dels llibreters, a l’entorn de la publicació del darrer Potter i dels privilegis de la cooperativa Abacus. Això de la cooperativa Abacus no ho entés mai, Abacus va néixer com un espai de servei a mestres i escoles, d’accés limitat a aquests sectors i ara s’ha convertit en una mena de Tall Britànic que té de tot, gairebé. No entenc que pugui fer més descompte que altres llibreries, la veritat i penso, encara que no sóc experta, que els llibreters tenen raó, en aquest tema. Això dels descomptes en els llibres té molta cua, també s’atorguen privilegis de grans descomptes a les AMPA de les escoles, per tal que venguin els llibres de text, cosa que ha perjudicat i molt, les petites llibreries i papereries de barri, que amb aquest tema feien algun caleró per anar passant. Sobre els llibres de text hi hauria molt a comentar, però espero que, a la llarga, les escoles tindrem el bon criteri de reutilitzar, encara que per això caldrà fer un altre tipus de materials i no aquests llibres-quadern, en els quals s’ha d’escriure i pintar. Com abans, vaja. No, si deu ser que em faig vella i tot el d’abans em comença a semblar millor.
[@more@]
nena, que barregem teme i això a mi, que sóc hiperactiva d’activitat d’aquella de moure’m, em ve gran perquè tu ets hiperactiva de cevell (molt més aprofitable, per altra banda, que «lo» meu)…
Por partes, doncs:
Montjuic: jo no sóc del Poble Sec però també la sento com una de les «meves» muntanyes. I també en dono fe: està ple de merda (amb perdó) i trobo que ja va siguent hora que algú ho redreci, tot plegat.
El castell: Un dia t’explicaré l’acudit de «les claus d’es castell», que ens explicava el profe de pedagogia de l’Escola Normal de Barcelona, el Sr. petrus… però això haurà de ser presencial o m’allargaria massa… castell-museu, castell-turístic… hmmm, em sembla bé. Però tal com dius, que s’expliqui tot-tot i tot.
Llibreries, Abacus… buf buf buf, com a mestra he comprat moltes coses a Abacus, però sempre he trobat que són molt antipàtics. Ah, que no anava per aquí? no, no anava per aquí: tens raó, què vols que et digui? la tens i punt.
Llibres que es puguin reutilitzar: Ole! No és que qualsevol temps passat sigui millor: és que com més anem menys valem, tant de reciclatge i tanta història i al cap i a la fi tu i jo hem fet servir llibres vells quan ha calgut i – una altra cosa important i que aquí no hi té res a veure però que la meva hiperactivitat de la de fer coses fa que no me la calli, hem rentat bolquers de criatura fins a quedar-nos les mans vermelles en lloc de llençar celulosa alegrement… O no?
Au, que vaig al meu bloc, no fos cas que esgotés totes les meves energies en el teu!!!
D’això… t’he afegit al meu bloc, però com que jo sóc bilingüe no sé si et vindran gaire castellans… ja ho veurem.
Apa, feliç cap de setmana, companya!
Arare_xinxeta
Torno a ser jo:
Fe de «rates» (rates com conills)
1) el que barregem són temeS
2) Tu ets hiperactiva de ceRvell
3) Després de calli hi hauria d’anar un guionet i no una coma.
4) El Sr. Petrus té dret a que li posi el nom en majúscules.
Les presses, la hiperdallonsis, aix aix aix…
Una pregunta, tu que saps tanets coses: Veritat que molts cops ens caldria poder utilitzar tranquil·lament el «lo»? (o és que estic contaminada?)
Apa, ara si… hora d’esmorzar!
Hagués estat bé aprofitar l’incendi de Liceu per fer allò que en diuen «esponjar» el barri. Però en aquell moment no devia ser politicament correcte proposar que s’enderroqués (no en recordo gaire veus, en aquest sentit).
I el castell, que vols que et digui, potser sí que caldria que el buidessin una miqueta d’estàtues i coses semblants…
Déu n’hi do, per voler fer festa -del bloc. Simplement dir-te, que tens raó. Bona nit, Júlia.
efectivament, es mira més per construir que per viure bé
Bon dia,
En el cas d’Abacus podríem dir allò de feta la llei feta la trampa. O encara més, fetes les lleis fetes les trampes perque la problemàtica sorgeix a partir de la incompatibilitat entre la llei estatal del llibre i la autonomica de cooperatives. I els murris -per posar algún nom- es mouen perfectament entre la confusió.
Sort que l’aparició de Harry Potter ens torna a donar l’entusiasme dels nens per llegir. Aquesta és una notícia que a mi em fa pensar molt: pq assegurem que als nens no els agrada llegir?
Liter-a-tres
Als nens els agrada llegir si entenen el que llegeixen, liter-a-tres… el problema està en què de vegades es confon la idea que «ja» saben llegir quan «ja» saben adjudicar un so a un grafema… i això només seria allò que anomenem «lectura mecànica», que no té res a veure amb la lectura comprensiva. Però ara m’estic fincant en camisa d’onze vares… els nens que entenen el que llegeixen… llegeixen i els agrada (sempre i quan al darrere no vingui allò tan antipàtic d’haver de resumir el que han llegit i haver de donar la seva opinió) normalment, la seva opinió la donen quan no els ho pregunta ningú. I si qui NO els ho pregunta és un profe o qualsevol «autoritat»… llavors encara et donen més l’opinió.
Què en penses, Juliet?
Oh que bé, he recuperat l’esprit del forum uoquero!!!
P-tons
Arare_
Alguns pensen que els castells són defenses d’un possible atac. Curiosament quan vaig ser al País de Gal.les visitant els seus castells em van dir que aquests castells els van fer els anglesos per a controlar els gal.lesos. Doncs mira, el de Montjuïc resulta que tampoc no es va fer per a defensar Barcelona, sinó per a què fem bondat i això ho sap el Sr. Bono. Evidentment estic d’acord amb tu Júlia i m’ha agradat això de la muntanya dels pobres perquè era on de petit m’hi duien el diumenge.
No estic d’acord quan dius que no es va protestar, recordo que vaig signar en una taula davant del Liceu cremat per a què no fos re-construït.
No sé quina idea concreta té Clos, si és que en té cap de clara, sobre el futur del castell, però penso que realment el material que hi ha és molt aprofitable (armes de Jaume I incloses). M’esborrona pensar en una mena de parc temàtic sobre la pau ple d’eslògans fet per l’alcalde i altres aparadoristes.
Arribo tard a llegir aquest comentari, però també hi vull escriure quatre coses. Des de la Font de la Guatlla (no fa gaires anys, però ja és casa meva) també m’estimo i pateixo la muntanya. Estimo els jardins, la possibiliat de fer fúting, les vistes, els museus, els teatres, les fonts, alguns esdeveniments… I alhora pateixo els sorolls de dia i els sorolls de nit, les aglomeracions, les fires, la brutícia, la poca cura amb els jardins, les fonts (¿saps què és sentir des de dins de casa el Freddie i l Caballé, les sarsueles, el «…dins de l meva copa veig reflexada la teva llum…» no sé quants cops per setmana gairebé tot l’any?), alguns esdeveniments…
Malgrat tot, ara em costaria molt canviar de pis.
Al meu bloc també he parlat del castell i de la muntanya. I col·lecciono imatges del castell i rodalia.