Llibres, paraules, lletres

Els misteris de la xarxa van fer que ahir desaparegués aquest post, arrossegat pels vents que de tant en tant s’emporten al no res tantes coses, així que el torno a penjar, a veure si ara té més sort.

Una llibreria o, més aviat, un espai cultural emblemàtic de Barcelona, és, en la meva opinió, l’Espai Mallorca, del carrer del Carme. Malauradament, la producció cultural de les Illes i del País Valencià no ens arriba o ens arriba en molt petites dosis. A l’Espai hi podem trobar llibres que no es troben en altres llibreries, però també sobressades i artesania i discos i moltes coses més, com ara una aigua de colònia excel·lent que es diu ‘Flor d’Ametller’. O sigui, que és com una caixa de sorpreses.

Allà s’hi fan també molts actes culturals de tota mena, de tot l’àmbit de parla catalana –o mallorquina, o valenciana o tortosina o com volgueu-. Ahir hi van fer una presentació del portal ‘joescric’, del qual he parlat en altres ocasions, i dels premis d’enguany en novel·la i conte que ha donat aquest portal. Jo crec que joescric fa una tasca impressionant, força menystinguda per la cultureta oficial, que li ha donat poc suport, tant en diners com en difussió. El portal i la seva obra cultural són fruit del mecenatge del senyor Vicente Grande, actual president del Mallorca, a través de la Fundació Cabana.

No puc ser imparcial en parlar-ne, ja que a mi em van donar un premi de poesia fa un parell d’anys. Els premis són oberts a tothom, amb tal que tingui l’obra penjada al portal, cosa que no comporta cap despesa. Tenen l’immens avantatge que saps de bell antuvi qui es presenta i què ha escrit. El jurat està format per filòlegs, antics premiats i persones de la Fundació Cabana. El premi és en metàl·lic i també comporta l’edició en paper de l’obra premiada i, si no ets de les Illes, el viatget a l’acte de lliurament. El trate que et donen, allà, és excel·lent.

Un punt més feble és l’edició del llibre en paper, modesta, i també la difussió, doncs aquests llibres, a Barcelona, per exemple, pràcticament només es troben a l’Espai Mallorca. Malgrat això, cal remarcar que el preu és molt ajustat, cosa important actualment. Pels qui aspirem a publicar, poder presentar-te a un premi sense necessitat d’haver d’enviar set còpies relligades d’una novel·la o llibre de poemes és, ja, un alicient i un estalvi molt important. Sembla mentida que els premis literaris, en general, amb poques excepcions, no s’hagin plantejat encara la possibilitat de la tramesa per internet, de forma seriosa.

Els llibres premiats, i tot el que la gent envia, es pot llegir també a través de la xarxa, des del portal. Amb un conte o amb poemes això és força viable, però amb una novel·la resulta més feixuc, encara que pots llegir-ne fragments, si cal, i fer-te’n una idea. Els autors premiats de l’anterior convocatòria, Joan Rebagliato, en novel·la, i Jordi Pijoan, en conte, van reflexionar durant l’acte sobre la literatura en general, sobre el món cultural, i sobre les seves mateixes obres, remarcant aspectes com ara la transparència i imparcialitat del premi i la gran varietat de registres lingüístics que es poden trobar en les obres publicades a joescric, en general, així com el valor d’haver triat les seves obres, amb aspectes poc convencionals de fons i forma.

El jurat té en compte, però no excessivament, les votacions que fa la gent que llegeix les obres per la xarxa. Cosa que està molt bé, perquè aquestes votacions populars estan relacionades, sovint –com la venda de llibres, per altra banda, o les crítiques a la premsa- amb els amics i coneguts que et poden donar suport. Per això relativitzo també que el meu blog es trobi entre els seleccionats com a més votats en el Premi Lletra d’aquest any, encara que la cosa, sigui com sigui, fa il·lusió. El que no acabo d’entendre és que aquest premi no hagi tingut mai massa en compte el portal joescric, per exemple, quan es va premiar el relats.com en una ocasió.

O que aquest any sigui el més votat per la gent, amb molta diferència amb la resta, Entrellum, un blog que pot despertar passions de tota mena, a favor i en contra, però que és molt interessant, escrit per Toni Ibáñez, escriptor amb una forta personalitat, amb el qual no sempre combregaria, perquè jo, com molt bé va escriure una vegada la veu literària formo part d’una escola literària molt més patufetista, però a qui no se li pot negar l’originalitat i la profunda cultura, i que tan sols compti amb la menció honorífica de ser el primer en nombre de vots. El fet és que els dos anys anteriors va guanyar també aquesta votació amb un altre blog, Tros de Quòniam, per tant… ja l’haurien de fer Mestre en Blogsaber i atorgar-li quelcom més substanciós i remarcable que la constatació del fet.

Ja sabem que tot això dels premis es relatiu, però hi ha premis que són més relatius que no pas uns altres.

[@more@]

Tweet