Comença el curs i per la tele ens tornaran a explicar el que es gasten els pares en material escolar i coses així. Comença el curs i molts experts d’estar per casa parlaran de l’escola i de l’ensenyament. El dia 6 de setembre, a l’Avui, Joan Oliver resumia els mals de l’escola en un, que els professors, no saben el que han d’ensenyar: anglès, economia i informàtica, segons el periodista. Sobre l’escola es fan tantes afirmacions estranyes que res em sorprèn, però sí que em va molestar la generalització. Precisament a la meva escola tenim una professora excel·lent d’anglès, la informàtica és té molt en compte, a nivell d’usuari escolar que és el que són els infants, i l’economia no forma part, certament, dels currículums de primària com a matèria especialitzada perquè els continguts de ciències socials, en aquesta etapa escolar, són molt bàsics. Com que el periodista parlava en general, no sé si es referia a l’escola primària o incloïa també la secundària, on tot es treballa de forma molt més sistemàtica.
L’afirmació sobre la professionalitat dels mestres, de tots els mestres, tan poc aprofundida, com podeu imaginar, em va molestar i vaig enviar una carta una mica visceral de protesta, al diari, que no m’han publicat. L’escola primària ha millorat molt, té, encara, molts defectes, i sempre em tindrà, perquè els professionals som humans i diversos i el sistema ha guanyat en moltes coses però ha perdut també alguns valors antics, ja que està lligat a una societat cada dia més complexa i que obvia la relació personal directa i constant, com, crec, està passant amb la medicina. Salvador Cardús ha incidit també, de forma molt més coherent i seriosa, en els mals de l’escola, com ara un excés de progressisme que arrosseguem des dels seixanta i que fa que de vegades encara s’adoctrini, en un sentit molt diferent del que es feia en altres temps pretèrits. Admeto que de mestres, com de qualsevols professionals, n’hi ha de molt diferents, de bons, de dolents, de normalets…
Cada dia hi ha més serveis paraescolars, que no tenen relació diària amb la institució i que són els que remenen les cireres. Quan en un mitjà de comunicació s’opina sobre l’escola, normalment hi va un expert, no un soldat de base, en tot cas algun professor de secundària, de tant en tant. Quan es fan reformes i variacions en els currículums, els mestres hi tenim, normalment, poc a dir. No sé quina experiència ha tingut aquest senyor amb l’escola ni amb quina escola, per a fer aquestes afirmacions, i dir, per exemple, que s’ensenya anglès com s’ensenyava llatí! Crec que en aquests casos no hauria de ser jo a nivell individual qui protestés de la boutade periodística, sinó que el mateix departament d’ensenyament, que és qui controla i mana hauria de dir-hi la seva, ja que amb uns professors tan ineptes suposo que alguna responsabilitat hi deu tenir.
En fi, que em van tocar la moral professional i avui he fet un post sobre el tema. I és que jo cada vegada crec més que a l’escola primària ens hauríem de limitar a ensenyar a llegir, escriure, comptar i pensar, i que ja n’hi hauria prou amb aquesta bona base per aprendre tot el que calgués, més endavant.
[@more@]
Bon dia!
No sóc mestres, però en tinc a la vora. En algun altre comentari he dit que la vostra tasca fa temps que està força desprestigiada, i entenc que malgrat es produeixen reaccions, com la teva, a nivell individual, com a col-lectiu potser s’ha badat massa, i cada dia costa més iniciar la recuperació d’un reconeixement que mai havieu d’haver perdut. És cert que les institucions no ajuden massa, però… no creus que tampoc vosaltres, de forma conjunta, tampoc no us heu plantejat seriosament aquesta necessitat?
Bon dia júlia,
Com «casualment» tu avui parles de l’escola, en el blog que he posat avui sobre la conferència que va fer Jordi Pujol ahir, ell va dir i jo ho constato, que els mestres sou molt bons, però que heu de renovar els principis teòrics i ideològics que fonamenten l’escola.
No va dir res més, és a dir, no va entrar en detalls sobre la teoria i la ideologia.
És veritat que quan llegeixes alguna cosa sobre l’ensenyament als diaris, sovint el periodista generalitza, sense especificar si es tracta de primària i secundària. De secundària pròpiament dita, per cert, jo diria que només queden els dos cursos de Batxillerat. Per altra banda, resulta curiós com en la nostra professió, de vegades tens informació a través de la premsa que més tard t’arriba -o no- a través dels executius de la teva pròpia empresa, és a dir, del Departament d’Educació.
És possible pensar que mai ho fem del tot bé, però això passa en totes les professions i pot arribar a ser un estímul, en el nostre cas, però, sovint la tendència és tirar cap al pessimisme, i aquí enllaçaria amb el que diu ximel, que ja fa molts anys que desde les bases i de forma més o menys coordinada, ja fa molts anys que es viu, majoritàriament, un campi qui pugui, en part degut al fet que propostes més o menys interessants no han estat escoltades i en canvi s’han fet algunes barbaritats, sigui per desconeixement, per presses, per ideologia o, simplement per «necessitats» econòmiques.
Quant a pedagogia potser sí que es pot fer alguna cosa, en canvi dubto que en els aspectes ideològigs generals es pugui fer alguna cosa. Quina ideologia?
En fi, Júlia, tot plegat és un tema llarg, ple de contradiccions i difícil de resoldre.
hola a tothom, per l’al·lusió a l’anglès, he de dir que clama el cel que aquest periodista no sap del que parla. Suposo que és realment difícil per algú «de fora» adonar-se de les grans diferències que hi ha entre els centres. L’anglès s’ha ensenyat com una llengua morta, durant dècades, i és natural que perduri una certa tradició en aquest sentit, però actualment la didàctica de l’anglès és una altra història. Segurament, el periodista es plany del seu propi aprenentatge, la majoria d’espanyols i catalans, no tenen ni idea d’anglès, víctimes del sistema, i ni tant sols podrien entendre com funcionen les sessions de classe. Però és evident que amb el llatí no es passarien el curs cantant cançons modernes i practicant amb moderns recursos lúdics… Jo he pogut comprovar com en alguna escola s’ha aconseguit un excel·lent accent de Cambridge com a base col·lectiva, a edats que sorprendrien aquest periodista setciències. La llengua anglesa, com a idioma estranger, té un problema endèmic de rebuig entre la població ibèrica, i continua sent més còmode dir-ne pestes que fer un petit esforç de conversa. Una unitat didàctica de Resposta Física és el que jo crec que necessiten alguns… Open your eyes. Close your mouth. Etc.
Los maestros, los políticos, los enseñantes, los funcionarios… En democracia, todos estamos sometidos a la crítica pública, sea o no especializada; es algo con lo que tenemos que convivir.
La prensa tiene su parte de responsabilidad en el asunto: vende más un artículo poniendo verde a alguien que apoyar con cifras aquello que pretendes demostrar.
Faltan enseñantes y médicos, y están mal pagados, pero tampoco se expedienta a quienes realizan una mala práctica profesional, con lo cual el ojo ciudadano percibe cierta connivencia entre los trabajadores públicos y las Administraciones.
Todos tenemos nuestra opinión… Y nuestra responsabilidad.
Un saludo
L’escola està molt malament. Jo ja ho vaig avisar en un post que fa poc vaig sentir una noia dient-li a una altra ‘avui no sorto, que demà tinc examen de cata’. Com volem que els nens aprenguin si van a classe a emborratxar-se, home!
el primer que m’ha cridat l’atenció és el fet que es queixi que l’ensenyament és deficient en anglès, economia i informàtica. La cosa no tindria més què (a part de tot el que dius tu, que tens molta raó) si no fos perquè aquest home cau en el mateix: i les mates? una tendència innata en molts periodistes (no en tots, clar està) i també en polítics és valorar sempre les lletres i exigir un nivell molt alt en elles i oblidar les matemàtiques. A veure, que un nen sàpiga o no de macro i micro economia és de relativa importància, ja tindrà temps d’aprendre’n. Però mai no ho podrà fer si no té una base matemàtica decent. Quan jo anava a la bàsica i BUP i COU la base que teníem era ja prou dolenta, però ara, malauradament (i això ho he vist perquè ja he donat repàs a un parell d’alumnes d’eso i el nou Batxillerat) encara és pitjor. A certes edats s’ensenya el que abans ja es tenia assumit.
Em té, també, bastant fart el menyspreu que sovint hem de patir els de ciències en sentir-nos dir que no sabem escriure. És evident que no escrivim tan be com un filòleg o la majoria de periodistes (dic la majoria perquè de vegades llegir el diari pot ser terrible!) perquè ens hem format diferent i hem hagut de renunciar a les lletres per centrar-nos amb les ciències. No obstant estic segur que tenim un nivell més alt en lletres que no pas els de lletres en ciències. I això és quelcom que s’ha de corregir. No vull dir que a les ciències s’hagi d’ensenyar menys lletres ans al contrari! als de lletres se’ls hauria d’ensenyar més ciències.
No crec que hi hagi massa professors d’anglès a l’escola que no tinguin nivell en aquesta llengua suficient per ensenyar-la als seus alumnes. Altra cosa és que el nivell que s’ha d’exigir als alumnes sigui més alt. L’informàtica és important, però el que s’ha d’ensenyar als escolars és a saber utilitzar l’ordinador, poder navegar i utilitzar programes d’ofimàtica. Si volen aprendre a programar ja hi haurà temps, per això hi ha una carrera que es diu informàtica.
Tot això que dic és no des del punt de vista d’un professional de l’ensenyament sinó d’un simple observador que no fa massa que estudiava!!
tema punyent on els hi hagi i que sempre surt per aquestes dates.
Les generalitzacions sempre són injustes i caiem massa sovint. T’haurien de publicar la carta sens dubte!