Haureu vist que he afegit una frase a l’encapçalament del blog, demanant que se’m faci saber, a través d’un breu comentari, la utilització d’algun dels textos publicats. Ho he fet també en un altre blog meu, Un balcó al Poble-sec, dedicat al meu barri i que, per manca de temps, tinc una mica abandonat.
He afegit aquesta frase perquè avui m’ha passat una cosa una mica surrealista. Em vaig apuntar a un itinerari d’aquests que endeguen a les biblioteques, amb col·laboració amb el Museu d’Història, crec. Era la primera vegada que es feia, i com que el recorregut era pel meu barri i el Paral·lel, tenia curiositat per veure què deien i com es feia. No entraré en valoracions del contingut, crec que hi ha coses reeixides i coses millorables. Un aspecte d’aquest tipus d’activitat que no m’agrada és que pel camí et vagi sortint una persona disfressada, escenificant temes del recorregut, però veig que és una moda i que hi ha gent a qui això li fa gràcia, a mi no me’n fa massa, però, bé…
El cas és que, al teatre Victòria, hem entrat i la persona que dramatitzava, la mateixa durant el recorregut, una noia que s’anava canviant de perruques i vestits millor que Frègoli i que, haig de dir-ho, com a actriu era bona, s’ha posat a recitar un poema … meu. Concretament ‘A Méndez’, dedicat a aquest personatge de les novel·les de González Ledesma. Ho ha fet molt bé, eh? Com en una pel·lícula de Woody Allen, m’he aixecat i he dit, ep, sóc l’autora. En fi, sembla que el van baixar del blog, però crec que hagués estat prou elegant deixar-me un comentari i comunicar-m’ho, és més, al blog no hi consta el meu nom, per tant, no en podien dir l’autoria. A més, ara aquest poema forma part del recull ‘La pols dels carrers’ i està editat, afortunadament per a mi, ja que així puc demostrar de forma fefaent -quina paraula tan reeixida!- la meva autoria.
Penjo poemes i textos per tal que les persones que entreu al meu blog els llegiu i, si voleu, els reciteu i comenteu en família o a la tertúlia del barri, però crec que és normal pensar que per a un ús més públic cal, al menys, notificar-ho, com ho van fer per utilitzar-ne un en una exposició recent el grup de dones de Sant Antoni. Bé, crec que al capdavall tot ha quedat -més o menys- aclarit, però, ai, les formes, les formes, que no s’han de perdre…
[@more@]
Julieta, és molt divertida l’anècdota, però jo també crec que les formes no s’han de perdre. Em sembla que sempre que es cita un text, un poema o el que sigui, s’hauria de mencionar l’autor. Jo, al menys, sempre ho faig així.
Això és com agafar prestat un llibre i, amb tota la santa barra, no tornar-lo. És clar que molta gent es fa la biblioteca així. De tota manera algú em va dir una vegada que hi ha dos tipus de «burros»: els que deixen llibres i els que els tornen.
En fi… felicitats, tanmateix, ja veus que ets una autora coneguda. D’aquí a quatre dies ja sortiràs a la tele, he he he…
Bon diumenge, Reina del Poble Sec! i un petonet des del meu mar.
I per què perdre l’esperança?
Encara que et xoqui, certament em fa enveja la teva entrega al teu Poble Sec i és més fàcil un carrer a nom teu que una petita plaqueta a nom meu a on visc perquè jo sóc un desarrelat. Jo sóc un martinenc del Clot que viu a l’Eixample. Pels meus anys vint vaig fotografiar algunes masies i vaig interessar-me per la història, però al viure a l’Eixample. L’Eixample és comfortable perquè es pot passejar, una parella pot anar de bracet o el cotxet del nadó no té els problemes que té en altres barris, però no té cap personalitat des del punt de vista humà.
Tens tota la raó, Júlia, quant al detall de comunicar-te que algú està fent servir el teu material. A mi m’ha passat -em passa- amb altres pàgines diferents del bloc que m’han fet servir el material, però sempre posant la procedència, que jo sàpiga, encara que sovint no m’han comunicat res personalment.
Marededéu, Albert, estic profundament en desacord. Opino que l’Eixample sí que té força personalitat des del punt de vista humà (i deixo l’arquitectònic de banda). Una altra cosa és que la seva història sigui més recent i es presti més a l’anonimat.
Certament hi ha a l’Eixample alguns punts amb cert ambient, com el Mercat del Ninot i el del Mercat de Sant Antoni. I quina casualitat! Hi tenen un mercat. Jo visc a la cruïlla París/Calàbria (veure la meva entrada del 11 Octubre) i és un no-ambient i crec que és el no-ambient majoritari a l’Eixample. Ara si es posa els venen pel Clínic o per la Model o per la Sagrada Família. Potser mereix tot plegat una atenció més aprofundida, sociològica? Ja m’agradaria tenir a mà un estudi al respecte, però he vist més estudis sobre el Raval o la Ribera. Què hi farem!
Barri fi = Barri ensopit
Infanta Carlota, ara Josep Terradellas és una de les zones d’on més vots treu el PP només cal estar en una mesa electoral per adonar-se’n.