Bromes i veres

Avui és el dia dels Innocents, commemoració d’una mítica matança d’infants. Les raons bíbliques, al cap dels anys, van transformar la realitat, com sol passar, en tragicomèdia i, tal dia com avui, es va convertir en un dia de bromes. Les bromes del dia dels Innocents, que acostumaven a ser, també, innocents, han minvat força.

Abans, fa anys, es veia gent amb llufes de paper penjades, i també els diaris– potser ho fan encara, no ho sé- publicaven alguna mentida, recordo, en la meva infantesa, una ocasió en la qual es va publicar una fotografia del monument a Colón més tort que la torre de Pisa i a punt de caure. Una vegada la meva mare va venir molt empipada, empipadíssima, perquè li havien enganxat al darrera un paper que deia se alquila. Les bromes dels Innocents, però, s’havien de tolerar amb esportivitat, encara que les víctimes, com sempre, no ho passessin massa bé.

Avui sembla que no estem tant per bromes, els articles de broma que es venien a molts llocs s’han reduït considerablement, però fa algunes dècades totes les papereries de barri comptaven amb coses com ara líquids pudents, taques de tinta falses –ara no s’escriu amb tinta-, pica-pica per esternudar i altres estris d’aquesta mena. Crec que l’aspecte positiu de la reducció de les bromes va lligat al respecte a les persones, que, malgrat el que molta gent pensi, ha millorat. Bromes que feien gràcia ara ens semblarien cruels, com ara les que es feien als infants i aprenents. Vaig treballar en un despatx on era habitual enviar algú jove a recollir un gall d’indi inexistent a alguna adreça llunyana i fantasmal.

Malgrat que passin coses dolentes, en el nostre entorn, jo sóc optimista de forma global. Recomano un article de Salvador Cardús a l’Avui, sobre la preocupant mirada fosca que s’estén sobre la nostra societat quan passa un fet inexplicable, violent, sobretot per part de persones de casa bona o en indrets que no es perceben com a marginals. Els barris, per exemple, pateixen d’una determinada percepció, si els fets del caixer, l’assassinat de la dona que hi dormia, o l’apunyalament de les Corts, haguessin passat al meu barri i els autors haguessin estat persones forànies o més o menys considerades marginals crec que la mobilització de gent demanant seguretat hagués estat impressionant. Però els barris fins no pateixen aquesta mena de desamor.

Malauradament, no ens ensenyen a estimar els nostres barris quan aquests són pobres, treballadors, bruts i una mica acanallats. Però hi ha excepcions notables, com ara una colla de veïns del barri que ara es diu Zona Franca, que sempre, més enllà de tots els conflictes i problemes, se l’han estimat i, això és molt important, hi ha viscut.

Respecte al tema amb el qual he començat, els Innocents i la tradició humorística que, ben conduïda, pot resultar creativa i distreta, penso que molt jovent gairebé la desconeix. Pels blogs –per ara- no hi he vist cap brometa. O també pot ésser que no l’hagi copsada, car en el món d’avui moltes coses reals semblen, també, una broma i moltes bromes es fan passar per veritats immutables.

[@more@]

Tweet