Ahir em vaig assabentar que el premi Prudenci Bertrana l’havia guanyat Maria Barbal, cosa que aquest matí llegeixo a l’Avui, assabentant-me, també, que el premi Lletra, a portals literaris, ha estat per a un blog excel·lent, el del Llibreter. Barbal, com Moncada, pertany a aquesta categoria d’escriptors excel·lents i discrets, que tenen una obra no massa extensa però sòlida, i que fan poc soroll. Llegeixo que aquesta autora feia molts anys que no es presentava a premis, ja que no li costava publicar, però que darrerament les coses s’han posat difícils per als autors, fins i tot, pel que sembla, per a tots aquells que ja tenen un nom consolidat.
A mi em sembla un miracle que aquest tipus d’autors -passa el mateix en castellà, parlava fa uns dies de Luis Mateo Díez- puguin vendre alguna cosa. La promoció i difussió dels mitjans és gairebé inexistent. Ahir mateix, la informació sobre el Bertrana, a TV3, va ser curta i de compromís, quan aquests premis ‘grossos’ de casa nostra crec que mereixerien especials informatius. De la resta de premis que es van donar ni se’n va parlar. Fa anys se’n parlava molt més, recordo que es mencionaven tots els premis, que s’entrevistava alguns guanyadors… Del Sant Jordi se’n parlar una mica més, però no massa, si ho comparem, per exemple, amb el Planeta. I d’altres premis, amb menys dotació econòmica, però de prestigi, ni un borrall.
Malgrat que això dels premis és relatiu, com tot a la vida, la cosa em sembla vergonyosa per part de ‘la nostra’. Potser -tant de bo- m’equivoqui, però no crec que quan el llibri surti li dediquin massa espai, encara més si el fan surtir amb campanyes com les de Nadal o Sant Jordi, dins d’un mar de novetats ocasionals i prefabricades.
L’adjudicació del premi Lletra a un blog, per a mi, és remarcable, ja que el premi era per a portals web sobre literatura i això fa que la visió d’espai web s’ampliï i tingui una més gran consideració i difussió. Vaig estar mirant els triats, un munt de portals molt interessants sobre literatura, tots excel·lents, crec que era una tria difícil de fer i crec que deu haver pesat també la novetat de ser un blog i, per tant, un indret virtual diferent de la web típica i tòpica.
Un problema d’aquests actes és, també, que es donen molts premis junts i això fa que sembli que el de la novel·la és la ‘grossa’ i els altres, els de poesia, de literatura juvenil, la pedrea. Alguns premis s’han desvinculat, per això, d’aquestes grans festes literàries. Les dotacions econòmiques no són iguals, tampoc, i com que sembla que quan més diners donen millor és el premi, passa això. De tota manera, penso que si la televisió de casa nostra dediqués a aquests actes, al menys als de més volada, un especial en horari de màxima audiència, amb entrevistes, perfils dels guanyadors i una mica de tafaneria literària, la cosa milloraria i també les vendes, sí, fins i tot el negoci editorial.
Ahir, la tele va dedicar una bona estona a fer-se propaganda d’ella mateixa, al telenotícies, explicant què faran i què veurem, com si no sortís al diari. Després, propaganda de les pelis programades, i anuncis, molts anuncis, això sí. Reclamo uns telenotícies sense anuncis, no seria possible?
[@more@]
Malament van les coses quan una cultura ha de viure i fonamentar-se del ressò dels seus premis. Indubtablement que aquests són una plataforma per a donar-se a conèixer o consolidar-se en el màrqueting cultural, però, no deixen de ser jocs d’artifici o la il·lusió engalipada de tenir un nom.