Des del sud

Aprofito la tarda de vent que està fent -millor això que no pas la calor feixuga d’ahir- per escriure alguna cosa a la meva ‘panxa del bou’ particular. He vingut a una sala internet del poble on sóc, a la Terra Alta. Hi ha nens i nenes xatejant, jugant, i també gent gran navegant per la xarxa. Els ordinadors van lents, surt tota mena de publicitat, però no hi fa res, tot té la seva gràcia. Em cobren un euro per una hora llarga, llarga, o sigui que no em puc queixar.

Escolto aquest parlar viu i magnífic del català de per aquí. Se m’acut que si la capital catalana s’hagués situat a la zona, avui el català normatiu seria ben diferent, de la mateixa manera que ho seria el castellà si, per exemple, Sevilla, hagués esdevingut la capital del regne hispànic. Durant aquests dies he llegit una biografia de Sibil·la de Fortià i també estic llegint fragments de la Crònica de Bernat Desclot, perquè vull endegar un petit dossier sobre aquest personatge, destinat a la meva escola, que en porta el nom. O sigui, que faig país, més o menys.

Tot és relatiu, també la història i la seva memòria, que està convertint zones de per aquí en una mena de parc temàtic de la Guerra Civil. La memòria oficial, per al turisme, no és pas la memòria històrica real, explicada per la gent gran, contradictòria i amb molts matisos que ara no es volen remenar massa. Volem que les coses siguin senzilles i clares, però les coses -i les persones- són i som complexes i contradictòries i incoherents en moltes ocasions.

He escoltat per ràdio debats sobre les bombes al Japó que van acabar (?) amb la segona guerra mundial, mentres l’Estatut, crec, genera força indiferència en un alt porcentatge de la població. Aquí, a tocar de l’Aragó, la visió global del país -del nostre- és molt diferent de la de Barcelona.

[@more@]

Tweet