El faré, el faré, no m’hi podré resistir, tampoc…
Al meu entendre tenen èxit perquè…
-permeten parlar d’un mateix-una mateixa, cosa que sempre agrada i va bé
-permeten ‘quedar bé’ : pots semblar intel·lectual, contracultural, agressiu, rebel, antisistema, profund…
-permeten formar part d’un col·lectiu, integrar-se socialment (el col·lectiu dels qui han respost els memes aquests)
-permeten recordar, valorar, evocar, reviure…
-permeten jugar, la vida és un joc però hi ha coses que són més intranscendents que no pas altres i que distreuen.
-permeten tafanejar -llegint els dels altres, gent que no coneixes, en general i amb excepcions- i fer-nos una mena de retrat-robot dels diperos i diperes.
-permeten adonar-te dels salts generacionals, quan t’adones que la majoria de cds que s’esmenten et sonen a ‘xinès’ més que no pas a anglès i a l’inrevés…
-i moltes coses més, però vaig a treballar que avui és el festival de fi de curs, he, he, he …tot de balls en anglès, també…
[@more@]
Ostres, Júlia, no sé si volent o sense, però, acabes de fer tot un tractat sobre «memes». Destacar-ne, que com sempre, dius les coses pel seu nom.