Aquests dies, aprofitant el lleure, vaig agafar una pila de llibres de la mai prou lloada biblioteca del barri. Un d’ells, ‘La sala del crimen’ de P.D. James, típic llibre de l’autora, en el qual el de menys és l’anècdota criminal, encara que hi ha uns quants morts pel mig, i una bona ambientació en un tètric museu anglès amb ‘sala del crim’, és clar. Al marge de la història, el que m’agrada més de l’autora és la descripció de persones, d’ambients, i de fets de la nostra societat, tics, manies, fílies i fòbies. Un llibre per passar l’estona -amb la història policíaca- i alguna cosa més -amb la resta-. Per fi el pobre Dagliesh sembla que ha lligat, però respecte al tema, l’autora ens ho ajorna per a la propera novel·la.
També estic acabant ‘Las reinas de Africa’, de Cristina Morató, una sèrie de biografies breus sobre dones que van anar a l’Àfrica colonial, riques i no tant. Unes històries impressionants, cada vida d’aquestes mereixeria deu llibres com aquest i aquí es troba la principal mancança, en l’acumulació de biografies en un mateix volum. Malgrat això, un bon llibre, interessant, important perquè incideix en la importància de la dona en aquella època i dóna a conèixer aspectes humans -femenins- gairebé desconeguts.
He recuperat ‘Algo flota sobre el agua- de Lajos Zilahy, un autor clàssic dels cinquanta, hongarès, d’aquests autors freqüents en aquelles col·leccions de butxaca precàries de l’època. Com Sandor Marai, un molt bon autor. Passions soterrades, una prosa magnífica i uns paisatges immensos i impressionants. Aquest tipus d’autor va patir l’època, difícil, i la seva procedència, uns països castigats per totes bandes que ara semblen -semblen- poder començar a respirar una mica i a recuperar allò que havien estat en el context europeu.
També he rellegit dues obres de teatre de Buero. ‘El tragaluz’ i ‘El concierto de San Ovidio’. Bon teatre, bons textos, per a mi sempre lligats al gran Rodero, actor que, en la meva opinió, va excel·lir en les obres d’aquest autor. Vaig veure ‘El concierto de San Ovidio’ per televisió, recordo que era pels volts de la Candelera del 73, en un d’aquells magnífics Estudio 1 de la tele d’aleshores, enyorada en tants aspectes. El tragaluz la vaig veure al Moratín, en directe, per Rodero, Pablo Sanz i altres actors impressionants, per la castanyada d’algun any ja molt allunyat en el temps. Totes dues obres tracten, en el fons, de moltes constants de l’autor: l’ètica personal, la necessitat de mantenir la dignitat enmig de qualsevol dificultat, la figura de l’antagonista, un ‘dolent’ més egoista que altre cosa, que entén el món com una mena de selva.
N’he llegit més, però en parlaré en una altra ocasió.
[@more@]
m’has tret 40 anys de cop. Estudio 1, Lajos Zilahy (el meu pare tenia un recull de les seves obres, no era una edició de butxaca, era més «luxosa». De la mateixa colecció tenia relats també de Chejov. I perquè no tornen a fer teatre a la tele. Fes-me memoria. Rodero va fer Muerte de un viajante? i Doce hombres sin piedad?