Es pot parlar d’alguna altra cosa?

Cal dir que la fotografia té poca cosa a veure amb l’escrit. O potser sí, potser som a una glorieta civilitzada, que no sabem d’on ve ni on va i que ens amaga l’entorn proper amb una falsa sensació de frescor i pau. Fins i tot les gràcies i desgràcies de la vida personal s’abalteixen amb això de les eleccions. Ha sortit, més o menys, el que pensàvem que sortiria. Al menys, jo, i els amics amb els quals hem endegat algunes porres sobre el repartiment d’escons. Abans, però, acabades les eleccions ens podíem alegrar o plànyer dels resultats, sabíem, més o menys, què podia passar. Ara tot és misteri.

A mi no m’ha sorprès això dels Ciutadans. Encara que algun opinador dels blogs els col·loca a la dreta de la dreta, jo crec que apleguen un tipus de persones molt concret, estil funcionario i fins i tot, per algun cas que en conec, persones que es consideren a l’esquerra del pp, el qual no volen votar, però que no volen ni sentir parlar de nacionalisme. De fet, sembla que els seus vots s’han de considerar, més aviat, arreplegats dels dels socialistes. El perill de les anàlisis simplistes és que cadascú se les fa a la seva mida i segons el que pensa, de forma, sovint, una mica visceral.

Els escons d’aquest partit mostren, malgrat el que suposen de negatiu per la ideologia que proclamen, una possibilitat per a les formacions de menys volum. M’ha sobtat que una de les reivindicacions que fan sigui el de les llistes obertes, cosa que veig necessària –encara que ho diguin ‘ells’-. També s’ha de comptar amb l’efecte novetat i cansament de veure ‘els grans’ a tothora, dient-se penjaments els uns dels altres i després brindant juntets amb cava. Esquerra s’ha beneficiat en ocasions, penso, d’aquest cansament, sobretot quan tenia menys requesta i, de sobte, pujava de forma inesperada. Ara ja s’està acostant als poderosos, més o menys.

Crec que els blogs i la xarxa poden ser un bon mitjà de difussió, una possibilitat per a inserir en el mapa polític coses una mica diferents, però el que cal són bones idees i una publicitat una mica seriosa, encara que sigui naïf. Vaig estar mirant alguns vídeos d’aquests partits sense lloc als grans mitjans de comunicació en aquest singular espai del youtube. Una bona proposta era la d’Escons Insubmisos, però em va sobtar la manca de dones, per exemple, em les seves llistes (en aquest tema no avancem massa, la veritat) i en la seva publicitat, i la poca destresa del vídeo promocional. Els Humanistes, en canvi, van endegar una cançó enganxosa i simpàtica, malgrat que l’escatologia del vídeo promocional era excessiva, pel meu gust. Jo no entenc massa què proposen ni qui són, però cal dir que eren els únics que tenien una senyora al capdavant, senyora que parlava en un esforçat català d’adopció però sense grapa, les coses com són. Els antitaurins es va passar una mica de rosca amb la promoció, per mentalitzar sobre crueltats no cal mostrar-les de forma tan directa, crec. De vegades es produeix l’efecte contrari al buscat, un refús.

A diferents vídeos d’aquests partits hi té cert protagonisme un personatge semblant, de més de cinquanta anys, un home –sempre són senyors- una mica venerable, un Quico el Progre envellit de cabells blancs. Un desencantant, potser, de la història recent, que cerca esforçadament nous camins?

Al blog de Perot lo Lladre em topo amb una investigació molt interessant sobre la desaparició de la suor socialista de la camisa del senyor Montilla. M’ha vingut al cap un fragment de la novel·la Cuore, quan un pobre noi deixa al seient de l’escola pols que porta de la seva feina i el mestre diu que no la netegin, que aquella brutícia és molt respectable, és la brutícia del treballador. Doncs sí, la suor també és honorable… i poètica. Vegeu:

Paor me sent, gran suor me comença;

Surtint, mon cor, lo pits me cuyda rompre;

No’m trob esforç per vergonya corrompre;

Ésser no pot ma sperança por vença.

No puch mostrar lo secret de ma pensa,

E vanament e por de la resposta;

Lo meu duptar major dupte m’acosta

Ffmenill gest ardiment me defensa.

(Ausiàs March)

De vegades es fan acusacions gratuïtes de lerrouxisme a determinats líders. Lerroux hauria fet a l’inrevés, doncs, s’hauria posat la suor per a la fotografia oficial. Em sembla.

[@more@]

Tweet